L’estiu que tot just comença (II)
La Núria puja al cotxe, que està bullint. La Paula es queixa i diu que no pot aguantar més la calor. Avui tampoc ha tingut sort i no ha pogut aparcar a l’ombra. Espera que el congelat que ha comprat aguanti fins arribar a casa. Les gotes de suor baixen per l’esquena i s’acumulen a tots els plecs que poden existir en un cos humà.
El seu cervell fa estona que pensa que aquest estiu tampoc l’ha organitzat bé. Ha pagat casals, colònies, cangurs, ha comptat amb avis, famílies solidàries, però cada dia és un abisme i la cantarella de l’avorriment no s’acaba. La feina no dona treva, les hores s’allarguen com xiclets, els plans es multipliquen i les obligacions encara més. El seu cervell sembla una màquina de fer crispetes i ara no para d’espetegar pensant en la trucada que li ha fet la seva mare, en el missatge que hauria d’haver enviat a un proveïdor i en la conversa que ha de tenir amb la seva parella però que no troba mai el moment.
L’onada de calor ho alenteix tot, menys el seu cervell… La Paula li pregunta què menjaran per sopar i de cop tot es desmunta. No ha pensat a agafar ous i se sent la persona més improductiva i irresponsable del món. La Paula li torna a preguntar i a ella se li escapa una llàgrima de suor dels ulls. Hi ha palanques de canvi i canvis que s’apalanquen. La Núria es debat entre aquests dos escenaris, però mai té temps per decidir quin és el millor.
Arriben a casa. La calor no hi ha entrat i encara s’hi està prou bé. La Paula s’ha oblidat de les galetes, l’abraça i l’ajuda a entrar la compra i posar el congelat a lloc. Veu que a la nevera encara hi queden tres ous. L’Enric ha arribat abans d’hora i ja ha posat la rentadora i ha passat l’aspiradora. De cop la màquina de crispetes abaixa les revolucions. Recorda que demà té la tarda lliure i, a més, ja és divendres.
Demano disculpes a la meva companya de Tribuna d’aquest diari Marta Simon per manllevar-li la continuació del relat i portar-lo cap a uns camins que segur que no eren els que volia. La Núria em cau bé des del primer dia que va aparèixer a les pàgines d’aquest diari i me l’he fet una mica meva. Aquesta setmana vaig pensar-hi quan vaig llegir la notícia de l’estudi de la Universitat de Sussex que diu que llegir abans d’anar a dormir és un dels millors bàlsams que hi ha. Segons el psicòleg i autor de l’estudi, David Lewis, “un llibre és molt més que una simple distracció; és una implicació activa de la imaginació que et fa entrar en un estat de consciència alterat”.
M’hi jugaria un pèsol que la Núria no tanca mai el llum sense haver fullejat el llibre que té a la tauleta de nit per submergir-se en un món construït amb paraules i idees que li relaxen el cos i la ment, i li prepara el terreny per dormir. Lewis explica que només calen sis minuts per aconseguir abaixar revolucions i aturar provisionalment la màquina de fer crispetes fins l’endemà. Sis minuts per desconnectar la ment, deixar de pensar en com entretindrà la Paula l’endemà, i tancar els ulls amb un somriure a la boca pensant que un llibre té més poders que qualsevol ventilador o aire condicionat en plena onada de calor.