Tant la mare com la filla ja se saben de memòria la cantarella de l’avorriment, que és com un mantra que apareix sovint durant les vacances: avorrir-se és bo, és quan tenim les idees bones

Mama, m’avorreixo. La Núria sospira lentament sense treure els ulls de les prestatgeries que té al davant. No hi ha manera de trobar les llaunes de tomàquet triturat. Per això li agrada anar sempre al mateix supermercat: el pa a l’entrada, el cafè al segon passadís a la dreta, les olives a l’últim passadís a l’esquerre... Aquest no se’l coneix i, a més a més, en fa quatre com el seu. Mama, m’avorreeeixooo. No criiidis. Avorrir-se està bé, Paula. Tant la mare com la filla ja se saben de memòria la cantarella de l’avorriment, que és com un mantra que apareix sovint durant les vacances: avorrir-se és bo, és quan tenim les idees bones... Cap de les dues ja no en fa ni més ni menys. Mama, em compres galetes? No. Per què no?! Somiqueig. No em compres mai res! Això no és veritat. Ulls clavats a les sardines: oli d’oliva, oli de gira-sol... Morros. La mare de la Júlia sempre li compra galetes de xocolata. Quina sort que té la Júlia, doncs. Veu tranquil·la, ulls concentrats. Sardinetes, cavalla, tonyina... Mama, no em caus bé. Un fil de veu prim com un cabell. Cap cot, braços creuats, mirada desviada. La Núria es gira lentament cap a la nena de 9 anys amb cara d’incredulitat i es pregunta en quin moment ha pensat que avui, precisament avui que ha d’anar per feina, era una bona idea emportar-se la filla a comprar. Ah sí! L’experta de torn que va escoltar a la ràdio explicant que els quadernets de tota la vida ja no serveixen i que ara cal “estimular els nens” amb activitats alternatives. Fer que tot l’estiu sigui “educatiu”. Per això avui, quan ha arribat de la feina, li ha fet fer la llista de la compra (dolç acabat amb ce trencada, oi?) en comptes d’un parell de pàgines de multiplicacions. I ahir van fer un pastís de formatge (si el pot de formatge és de 250 grams i en necessitem 500 grams, quants pots de formatge ens faran falta?), i abans-d’ahir van fer juntes un dibuix amb collage de la platja on havien anat el cap de setmana. I demà començaran un Canva amb informació d’alguns dels llocs que visitaran durant les vacances a Itàlia. I... Mama, m’avorreeeixooo. Calla ja d’una punyetera vegada!La Núria surt del supermercat amb una bossa a cada mà i la filla tres passes endarrere, taral·larejant una cançó mentre mou els braços seguint una coreografia inventada sobre la marxa. Les galetes ja són història. L’aparcament de quitrà bull (amb b alta, mama?) i la calor, desafiant, les esclafa. La Núria afluixa el ritme, les bosses amb el menjar pesen, però les hores encara més. Que bé s’estava dins del supermercat, potser dissabte a la tarda podrien anar a donar un volt a algun centre comercial... Ja fa un parell de dies que sense adonar-se’n es troba actualitzant compulsivament l’aplicació de la previsió meteorològica, encomanant-se a la Verge dels Desemparats, buscant un miracle que no arriba. Baixar de 35 graus, una tarda ennuvolada, una mica d’aire lleugerament fresc. Necessita urgentment que plogui, fer net. Té el cervell tan empolsinat com el camí de casa. Ella i tothom. Nota que la gent està crispada, tensa, que de seguida salta. Mama, quan tu eres petita anaves a algun casal? A mi em feien anar a brodar. A brodar, mama? Però a quin segle vas néixer? Cada matí anava a un pis ple de nenes brodant coixineres, bosses de pa, mocadors... De debò? I t’agradava? La Núria encongeix les espatlles. Això no tenia gaire importància. Mama, doncs, saps que hi ha algunes nenes de la classe que tenen tambors d’aquests per brodar? Torna a estar de moda. Me’n compraràs un?Mentre caminen cap al cotxe la Núria es nota l’esquena suada i una gota li regalima coll avall. Les bosses li rellisquen. En algun moment li sembla endevinar a l’aire una lleugera olor dolça de fusta cremada, que ves a saber d’on ve. Ja n’està ben farta i l’estiu amb prou feines ha començat.

Tant la mare com la filla ja se saben de memòria la cantarella de l’avorriment, que és com un mantra que apareix sovint durant les vacances: avorrir-se és bo, és quan tenim les idees bones

L’estiu que tot just comença