Per fi puc dir-ho: soc jo, la que no parla bé el castellà i està en boca de tothom

Des que vaig néixer, tot va ser un estrès per mantenir-me’n al marge. A casa no hi havia problema, perquè no sortíem de La sardana de Ripoll i El noi de la mare, però patien per veure què passaria a la guarderia, amb les monges, perquè n’hi havia una d’aragonesa. Al final, l’única paraula que em van treure va ser hermana, però perquè no era conscient que volia dir el mateix que germana, així que no comptava. Amb aquest èxit sota el saxó, vaig arribar…