Joel Reguant | 16:50
Opinió

La llibertat de celebrar Sant Joan ha de conviure amb el dret dels altres a no patir-ne els excessos

L’etern debat de Sant Joan

Arriba la revetlla de Sant Joan i amb ella, el tret de sortida a l’estiu del 2026, una nit amb molta tradició, festa, alegria, però també polèmica.

Sant Joan marca el moment d’entrada a l’estiu, on amb la foguera, la gent es desfeia d’aquelles coses velles que ja no necessitava i purificava els mals esperits segons les tradicions més ancestrals, i també amb la coca i els petards com a elements moderns que s’han incorporat a la parttradicional.

És en aquest últim punt és on en els últims anys existeix una dura polèmica que entra en el debat públic les últimes setmanes i, fins i tot, provoca més d’una acalorada discussió, entre partidaris i detractors.

Deixant de banda la seguretat de les fogueres, que és fixat per les autoritats i els bombers en funció del lloc i la situació, el gran motiu de debat són els petards, que normalment utilitzen els joves i provoca cert malestar amb el soroll que fan, principalment molest pels animals de companyia, per la qual cosa hi ha tot un corrent que en demana la prohibició.

Prohibir és sempre una paraula molt gruixuda, per aquest motiu fa un temps que s’han introduït petards de baixa sonoritat, per tal de garantir certa continuïtat amb la revetlla de Sant Joan i un cert respecte acústic als que no els agraden els petards, com també és cert que la gran part del problema en aquest aspecte és la manca de regulació.

Hi ha molt poca normativa d’aplicació real sobre l’ús de la pirotècnia durant la revetlla, moment on està permesa la seva utilització i on s’ha limitat molt els dies de la seva venda per evitar que s’allarguin gaire més enllà d’una nit concreta, i també alguns espais on s’ha restringit el seu ús, més enllà de l’obligació que cal un adult supervisant en cas de menors d’edat.

Viure en comunitat té aquestes coses, la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre i també, en saber entendre i tenir empatia pels altres, cosa que caldria recordar a totes les parts, ja que de la mateixa forma que es poden evitar petards en segons quins llocs (per exemple, davant d’una residència de la tercera edat), també es pot permetre una nit de diversió controlada que forma de les tradicions del nostre país.

No falta massa perquè aparegui alguna normativa municipal on un Ajuntament declari el municipi lliure de pirotècnica i desencadeni en una batalla legal, amb la seguretat, les molèsties acústiques, la llibertat i la tradició en el centre del debat, i una allau de reserves pet friendly a la zona.

De la mateixa manera que tirar petards una setmana seguida s’ha d’evitar, tampoc sembla proporcional prohibir qualsevol mena de pirotècnia en una nit tan assenyalada, ja que ambdues parts poden prendre mesures per limitar les incidències o les molèsties que provoquen, uns limitant-ne l’ús i altres prenent mesures de contenció per una nit.

Problemes com aquest s’han de resoldre amb empatia i no a cops de decret, garantint la festa i la tradició d’una nit amb espais segurs i limitacions, ja que en això es basa la convivència de les persones en un municipi, de la mateixa manera que seria responsable per part dels que ara tant protesten pels petards, que també complissin escrupolosament amb les seves obligacions i les de les seves mascotes, mantenint l’espai públic net cada dia de l’any.

Arriba la nit de la màgia, del foc, les coques i els sopars a la fresca; on seria bo que un dels desitjos per aquesta revetlla sigui acabar amb la polèmica dels petards perquè tothom pot entendre la posició de l’altre i pot garantir espais segurs, limitats i la continuïtat d’una festa molt arrelada a casa nostra que cal seguir mantenint.