L’Hermitage com a mirall
No deu ser aquí el lloc on parlar de la proposta d’obrir a Barcelona una franquícia del Museu de l’Hermitage. (Sobre això els recomano l’article de Mercè Ibarz a Vilaweb –4-6-2021–.)
No ho és, però les posicions i els arguments que esgrimeixen defensors i detractors de la idea poden servir-nos per analitzar les polítiques i actituds culturals que, a diferent escala, aquí s’estan duent a terme: polítiques municipals, comarcals; d’arts visuals, escèniques, de literatura, cinema, disseny; de museus, sales d’art i altres equipaments; de pedagogia; d’escoles d’art, biblioteques…
En aquest debat s’hi donen arguments de tota mena: l’economia, el turisme, el model de ciutat, la relació públic-privat, les subvencions (directes o encobertes), l’accés de la població a la cultura, l’equilibri territorial, la dependència de les grans corporacions, els interessos particulars versus els públics, la cultura espectacle, l’atenció a les dinàmiques culturals de base…
En llegir i escoltar les intervencions sobre tot això faríem bé de pensar cadascú en la seva situació particular, quines responsabilitats i posicionaments personals tenim; i veure quines idees i actituds de les que s’hi exposen ens retraten. Quina imatge ens donaria de cadascú aquest mirall?