Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els anys passen. Les persones canvien. Però hi ha costums que es mantenen. El malaguanyat Joan Capdevila, corresponsal històric d’EL 9 NOU al Moianès traspassat la setmana passada a 88 anys, havia convertit un costum en tradició: cada estiu enviava a la redacció de Vic una postal des de l’Escala, on estiuejava, per desitjar-nos bones vacances. A vegades fèiem la conya que la postal d’en Joan certificava simbòlicament l’autèntica arribada de l’estiu. Ni l’onada de calor, ni l’anunci de l’Estrella, ni la Mare de Déu d’agost. L’estiu començava quan el carter duia la postal de l’Escala amb bons desitjos per a tothom. I com que no fallava mai, si un any no hagués arribat abans hauríem pensat en un retard de Correus que en un descuit d’en Joan. Per això per a molts era l’home de les postals. Aquest títol li vam atribuir per una qüestió pràctica. Feia més de 45 anys que col·laborava amb EL 9 NOU –sovint explicava que l’havien fitxat en Ferran Font i en Jaume Collell–, però gairebé sempre ho feia des de la distància. Com que a les redaccions sol haver-hi rotacions, els més joves, quan veien aterrar en Joan a la redacció, no tenien la referència de qui era. Una manera de presentar-lo era dir que era en Joan de Castellterçol o el corresponsal del Moianès, però, perquè tothom l’identifiqués, el més fàcil era referir-s’hi com l’home de les postals. Aleshores sí. Tothom situat. Aquest episodi es repetia cada vegada que venia. Sovint, a recollir els diaris enquadernats per trimestres que durant anys li havia guardat i lliurat la recepcionista, Rosa Granados. Conservava la col·lecció en paper d’EL 9 NOU, periòdic amb el qual sempre havia mantingut un fort vincle. “És una eina molt positiva, perquè ha permès conèixer històries i gent de qui, si no hagués existit, potser no n’hauríem sabut mai res”, explicava en una entrevista que li va fer Xavier Bardolet amb motiu del 40è aniversari del periòdic. Persona de tracte conciliador, de jove anava per capellà –havia estudiat deu anys al seminari de la Gleva–, però va acabar exercint de mestre. Més cronista que periodista, fugia de polèmiques i li interessaven els fets, la gent i les tradicions. Per això parlava de la tala de boscos, de l’arrossegament de pins, de com feien carbonet, de les llindes de cases històriques o de com esquilaven les ovelles. Durant els últims anys ha tingut una secció al suplement El 9 Moianès en què explicava la vida de persones de la comarca. Parlar de la vida, en sentit ampli, era una de les seves aficions. Per això sempre que ens assèiem –a l’estiu mai m’escapava de compartir una cervesa amb ell al bar de l’Espar de Riells– portava la conversa cap al seu terreny: el Moianès, que coneixia pam a pam, i la família. Parlava de les seves filles, l’Eva i l’Ada, del negoci de la seva dona, Elvira, la tocineria Picañol, ara ja tancada per jubilació, i, també, del seu fill Abel, que va morir de càncer quan no li tocava. I és que la vida és com la música: una combinació de so i silenci. Així es construeix una melodia. A partir d’ara, però, en aquesta melodia cada agost hi faltarà una nota: la d’aquella postal de l’Escala que sempre ens desitjava bones vacances. I, malauradament, no serà cap descuit del carter.

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

L’home de les postals