Així, a poc a poc, sense forçar, ara un peu, ara l’altre, va fer cim! Una alegria per a un home que està ficat de ple en aquesta gran aventura: la d’envellir

Ja fa uns mesos, el temps vola, Josep Coll i Martí, més conegut com a Pep Coll, va ser a Vic, a Muntanya de Llibres; ens presentà la seva última novel·la, La llarga migdiada de Déu, on descriu l’odissea d’uns adolescents que fugen de la barbàrie nazi travessant els Pirineus. Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949), professor de Llengua i Literatura Catalanes, és autor de molts llibres de muntanya. Al llarg de la seva obra ha anat creant un món mític entorn del poble imaginari de Malpui. A la meva biblioteca els seus llibres no hi falten: El rei de la Vall d’Aran, El Pont de Mahoma, Viatge al Pirineu fantàstic, L’edat de les pedres... A la contraportada de L’edat de les pedres se’ns diu que el volum aplega 17 narracions, que tenen novament Malpui com a teló de fons. Una d’elles, la que us he triat, duu per títol “L’home que corria més que el sol”. Us en transcric un dels primers paràgrafs: “Arribat a Malpui, vaig deixar la bicicleta a la font, no es veia ni una ànima pels carrers; finalment vaig veure que l’església vessava de gent... Era un enterrament. En girar-me per marxar, vaig reconèixer la Joana Gassa. –Qui s’ha mort? –vaig preguntar-li fluixet... –el vell de l’Aubach –va mormolar ella–. Tenia prop de vuitanta anys”. En la narració, Pep Coll explica que el vell de l’Aubach es deia Quim, un dels pocs homes de Malpui que de jove corria més que el sol. La cuita del sol tenia lloc cada any la vetlla de la festa major, per la Mare de Déu de setembre. En aquesta mena de competició hi podien participar tots els fadrins del poble, és a dir, els xicots solters. Es tractava de jugar a fet i amagar amb el sol. Una persona que sortís corrent de la vora del riu en el moment en què el sol s’ha acabat de colar a la serra, si fos prou ràpida, podria contemplar en una sola tarda unes quantes postes de sol... L’any 2004, una colla de joves del poble d’Àreu, a la Vallferrera, van tenir la brillant idea d’organitzar una cursa inspirada en el conte llegenda de Pep Coll. Se’n deia La cuita del sol, la sortida era a la tarda, al mig del poble, a tocar del riu, quan el sol es ponia. S’havia de pujar al Monteixo amb la llum del sol, si l’ombra t’atrapava havies begut oli, quedaves desclassificat, et treien el dorsal. Malauradament, una colla de malentesos i punts de vista diferents es van carregar la cursa. Des del 2014, la Milla vertical d’Àreo ha substituït La cuita del sol. El diumenge 3 de juny se’n va celebrar la IX edició. L’any passat hi vaig ser-hi, fent assistència al meu net Martí. El nano corria la milla jove masculina, i la va guanyar! Aquell dia, l’avi Queló també hi va pujar, al Monteixo, seguint el recorregut de la cursa. Quan va ser a Jaspedil, el pla on s’havia instal·lat la meta dels corredors més joves, va decidir tirar amunt. Per què no? El Monteixo l’havia pujat feia molt de temps, més de vint-i-cinc anys, i en tenia un bon record. I així, a poc a poc, sense forçar, ara un peu, ara l’altre, va fer cim! Una alegria per a un home que està ficat de ple en aquesta gran aventura: la d’envellir. Des de dalt la vista era fabulosa; el problema és que feia calor i l’avi, imprudent, duia poca aigua, passava set. Sort que al començar la baixada va trobar una taronja de les grosses, que algú havia deixat sobre l’última clapa de neu. Que bona la va trobar! El cim va pagar-lo amb cansament... La llarga baixada per un sender vertical i relliscós va ser cruel. “Ei, avi Queló –li diria en Quico de l’Aubach, l’home que corria més que el sol—, has de plegar, que temps era temps, t’has fet vell, no et facis el valent”. Sí, li respondria jo, soc un vell tossut que busca una altra vida, encara. No vol que el pes de la memòria li ensorri el present. Sí, Una altra vida, encara... i ara ho escric en cursiva, perquè és el títol d’un bon llibre, una mena d’assaig, escrit per un grec empeltat de suec: Theodor Kallifatides, nascut a Grècia el 1938 i emigrat a Suècia el 1964. Us el recomano.