L’home que em mira
Un home gran m’aguaita amb ulls blaus de mirada seriosa. Té el front ample i ben llaurat; la rella hi ha treballat de valent, ha quadriculat la pell. La gran llaurada tan sols ha respectat el davant del cuir cabellut, que així pot lluir unes petites taques vinoses. Més enllà s’endevina una petita mata de cabell gris i flàccid que s’ha fet amic de la gebrada. Els ulls blaus dels quals us parlava s’enfonsen sota unes celles abundoses i rebels. El blau faria més goig…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't