L’home que riu a cor què vols
Finals d’agost, les pluges monsòniques acaben, som al Nepal. De bon matí deixem el poble de Muri; ho fem seguint una família de camperols que baixen lleugers i segurs, trepitjant els camins enfangats. L’aigua s’escola per tot arreu, són rierols que voregen els acurats murs de pedra que encerclen feixes de blat de moro. Travessem el Muri Khola per un pont de ferro nou; l’antic, el de fusta, penja uns metres més avall, sol i abandonat, l’hi han donat el retir, fins que una riuada…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't