No només no entenc res de futbol, sinó que a més és un esport que m’avorreix fins a límits insospitats

L’esport d’elit és un àmbit amb tantes arestes que el més segur és que t’acabin tallant, que mai he entès com gent que ha tingut una trajectòria relativament exitosa en altres esferes, s’emmerden a jugar-se el seu prestigi en un joc d’atzar on la majoria de fitxes tendeixen al desastre. Joan Gaspart va assumir fa vint anys la presidència del Barça després d’unes eleccions on el seu rival Lluís Bassat semblava molt més ben posicionat per aconseguir-ho, com a mínim sentint-los a parlar tots dos. Els socis van decidir just el contrari i el desastre va ser descomunal. Personalment no només no entenc res de futbol, sinó que a més és un esport que m’avorreix fins a límits insospitats. Però a còpia de seguir-ne ni que sigui perifèricament milers de notícies diàries, he acabat entenent que es tracta d’una disciplina on les rutines es repeteixen periòdicament. Si fa un parell de dècades se t’enduen un jugador referent (Figo) i en fitxes un parell que no serveixen per gairebé res (Overmars i Alfonso), segurament et passarà el mateix quan et venen a buscar Neymar i el substitueixes per Coutinho i Dembelé. Per comprendre-ho no es necessita ser un home de negocis amb pedigrí, ni tan sols un que s’hagi fet a si mateix. N’hi ha prou amb tenir un bagatge de més de mitja dècada mirant cada dia de cada setmana de cada any de cada segle, partits i més partits i movent-te en un entorn que has convertit en la teva forma de vida. I si algú respon a aquest perfil és el gran Josep Maria Minguella, un home de futbol, que va ser intèrpret de Buckingham, segon entrenador de Michels, gerent de l’Hèrcules d’Alacant, per més endavant esdevenir en agent de futbolistes, paper que li va permetre guanyar-se la vida de forma més que solvent. Minguella va estar darrere dels fitxatges de Maradona, Romario, Hagi, Messi i fins i tot del segon millor jugador que ha tingut el Barça de tots els temps, Hristo Stoitxkov. Arran d’haver treballat durant la seva etapa d’estudiant amb una productora cinematogràfica, Minguella és també cinèfil tal com es constata cada dijous a El Club de la Mitjanit del canal Esport 3. Els seus savis comentaris futbolístics tenen continuïtat en els cinematogràfics. A més, acaba de publicar el llibre Minguella Leaks, continuïtat del Quasi tota la veritat, que va “escriure” el 2008. Infinitament millor que qualsevol obra de Faulkner, obra del gran geni i figura.

No només no entenc res de futbol, sinó que a més és un esport que m’avorreix fins a límits insospitats

L’home que va preferir ser agent