Ara és el millor moment per augmentar la productivitat a les alcaldies. Els que pleguen tenen una gran ocasió per fer els darrers favors als seus ciutadans

Els propietaris-accionistes de grans empreses malden per captar els directius més eficaços possibles per mor d’augmentar la productivitat que porta lligada increments dels beneficis. Per això contracten empreses de head hunters que els busquin els millors teòricament, perquè sempre hi ha sorpreses. Els seus sous i complements per objectius de vegades són terriblement alts. Busquen el directiu ideal, preferentment jove però amb experiència, valgui la contradicció, amb forts coneixements del sector, també amb influències i una llarga carta als Reis. En l’àmbit municipal la productivitat de les alcaldies es mesura no amb diners ans a optimitzar els recursos sempre escassos que reben via impostos i amb l’ús dels poders que la ciutadania els confereix. Els seus beneficis es mesuren en millores en el benestar dels seus veïns. Entenc que ara és el millor moment per augmentar la productivitat a les alcaldies. Els alcaldes que pleguen després de diversos mandats, Anna Erra a Vic, Àlex Garrido a Manlleu, Jordi Munell a Ripoll, Amadeu Lleopart a Tona i d’altres, tenen una gran ocasió per fer els darrers favors als seus ciutadans. També són encara joves, amb gran experiència, coneixement d’on són i el que poden fer, àdhuc tenen contactes, influències i més llibertat que qui es torna a presentar. A Manlleu per exemple l’alcalde Garrido prem el gas i accelera. La urbanització del polígon industrial del Mas, que porta anys i panys de retard, tornava a estar encallada per un recurs a la licitació que havia de resoldre Economia. Podia tardar mesos. La insinuació on calia de tirar pel dret, aprovar en junta de govern l’inici de les obres i difondre-ho abastament va fer reaccionar els que ho tenien encallat i miraculosament s’ha desencallat en la bona direcció. Àdhuc ha aconseguit que els tràmits finals del POUM dependents d’entitats per sobre l’Ajuntament estiguin enllestits el primer dia de març, malgrat que hagi d’entomar al·legacions contràries d’algunes administracions. Per què ho pot fer i ho poden fer altres alcaldes, sobretot els que pleguen? Per aquesta combinació d’experiència i llibertat d’acció. Ja no poden rebre trucades dels dirigents dels seus partits que vigilin a pressionar els departaments. Ja poden fer passar per plens o juntes de govern i justificar-ho a bastament projectes que porten anys encallats entre tràmits i pegues burocràtiques dins i fora del seu àmbit. Poden ser molt més productius en aquests darrers sis mesos que els queden, poden donar gas, accelerar sense por amb tota la informació del què, qui i com els han encallat els temes. Poden assenyalar, poden decidir amb la consciència ben neta, que només el major benefici pels ciutadans i el futur del municipi els guia en les decisions finals. La darrera serà ajudar el nou alcalde, si aquest és prou intel·ligent per demanar i acceptar consells. Esperem que ho siguin tots els nous. Les experiències passades poden assenyalar camins de millora. Els alcaldes que esperen repetir també poden apostar per pressionar, donar gas per intentar acomplir amb promeses, afers pendents que els poden ajudar a repetir alcaldia, tampoc rebran gaires pressions si al seu torn pressionen per remoure els obstacles de més amunt que els encallen. Als EUA els presidents que anuncien que no repetiran o que ja porten els tradicionals dos mandats, tradició només saltada a la II Guerra Mundial per Franklin Roosevelt, se’ls coneix en els seus darrers mesos com el lame duck, l’aneguet coix, a qui ja pocs li fan cas. Això no és el que poden trobar-se els nostres alcaldes sortints. Ho repeteixo, poden fer molta i millor feina a l’estar alliberats. Tant a nivell intern sota la seva autoritat com extern per sobre. Només han de procurar que no els agafi el brau, tal com diu la dita que “cuando salen los seis toros a la plaza, quien pierde es el torero”. És a dir, procurar no lidiar alhora amb obstruccions d’un elenc concernit que els encarin tots junts, com poden ser alguns funcionaris municipals, o en àmbits superiors, l’ACA, departaments d’Urbanisme, Economia, etc. Afortunadament, en aquests càrrecs funcionarials clau hi ha molt bons elements, nogensmenys és molt difícil que tots ells coincideixin en la mateixa direcció opositora, donats els conflictes entre ells que quasi tota relació entre persones amb poder comporta. Els nostres alcaldes han tingut temps per fer-se “maestros en el arte del toreo”. La por que podien tenir als braus, siguin de dues potes o el banyut literari dels munts de normes que acumulen els BOE, DOG, reglaments i més directrius, moltes vegades confuses, interpretables en un sentit i en un altre, en el restrictiu sempre pels talibans administratius, la pot superar crec, aquesta por, els benèfics efectes de fer servir per darrers mesos la vara de l’autoritat simbòlica, però ben real, que els va atorgar la ciutadania i que ja no els ratificarà el proper 28 de maig. Anna, Àlex, Jordi, Amadeu, etc., il·lustríssims senyors alcaldes, doneu gas, amb la prevenció de no estavellar-vos, però accelerant per portar com més endavant millor les vostres ciutats cap a la prosperitat. Ara és temps i la gent ho necessita i mereix.

Ara és el millor moment per augmentar la productivitat a les alcaldies. Els que pleguen tenen una gran ocasió per fer els darrers favors als seus ciutadans

L’hora de donar gas des de l’alcaldia