Una comarca partida pel mig. Allò de la unitat comarcal és una entelèquia

L’Hospital de Campdevànol es va inaugurar fa més de 100 anys. Va ser una iniciativa veïnal. Es va obrir una subscripció popular perquè tots els veïns que poguessin fessin una aportació de diners. I els professionals del poble –paletes, fusters, pintors, etc.– el van construir sense cobrar sota les ordres de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble d’Antoni Gaudí. L’any 1981, la Generalitat el va designar hospital comarcal, una cosa que a molts ambients i sectors del Ripollès va costar de pair. Per què havia de ser a Campdevànol l’hospital comarcal i no a Ripoll, la capital? Doncs suposo perquè ja estava fet. I si està fet, per què construir-ne un altre? Ara, 40 anys després, al nou mapa sanitari que prepara el govern català, Camprodon i la seva vall passaran a dependre de l’Hospital d’Olot, amb l’excusa que els veïns d’aquesta zona tenen més tirada cap a la Garrotxa i Girona. I l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha demanat pertànyer a l’ABS de Camprodon, el que vol dir que també dependria d’Olot. Una comarca partida pel mig. Allò de la unitat comarcal és una entelèquia. Si finalment això és una realitat suposarà un cop de gràcia per a l’Hospital de Campdevànol, que perdrà la tercera part d’usuaris i podria suposar la pèrdua d’uns 80 llocs de treball, segons els responsables del centre. Els gerents de l’Hospital, Núria Gomis i Sergi Subirachs, van explicar aquest gran perill la setmana passada al Consell d’Alcaldes. Després de la seva intervenció, algun alcalde va dir alguna cosa? No. Van declinar intervenir. Força inversemblant. Ni l’alcalde de Llanars, Amadeu Rosell, que és el president del Consell Comarcal del Ripollès i forma part del patronat de l’Hospital, ni el mateix alcalde de Campdevànol, Oriol Lázaro, que també és al patronat, ni l’alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué. Jo no hi era, però m’imagino alguns alcaldes fent un somriure sinistre de satisfacció mentre sortien de la sala.