La llegenda diu que un os va raptar una pastora i la va portar a la seva cova. Els homes van agafar l'animal i van afaitar-lo amb destrals

“Un home esternuda. / Passa un cotxe. / Un botiguer tira la porta de ferro avall. / Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua. / Me’n vaig a dormir. / Això és tot.” Joan Brossa Aquest poema de Joan Brossa podria ser un petit conte. Fem un sospir i cadascú s’imagina la seva història i no n’hi ha cap d’igual. Vet aquí la màgia de la literatura. El dissabte passat a Camprodon hi va haver un club de lectura multitudinari que va conduir Ona Anglada: “Un llibre, un destí.” Hi van participar 21 biblioteques i s’hi va parlar de dos llibres: Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, i El dia de l’os, de Joan-Lluís Lluís. Els autors hi eren. Tot un luxe. Irene Solà després de llegir El dia de l’os va trucar a en Joan-Lluís Lluís perquè volia saber més coses de tot plegat. I va anar a la festa del dia de l’os a Prats de Molló. També ens va explicar que estava atemorida. La llegenda diu que un os va raptar una pastora i la va portar a la seva cova. Els homes agafen l’os i després l’afaiten amb destrals. Vet aquí l’intent d’ensinistrar la natura. En aquell temps, quan la festa de l’os no era turística, els ossos feien el que volien i podien arribar lluny si hi havia contacte físic. Ara l’os surt més d’un dia, i els ossos n’emmascaren més d’un de turista amb sutja però també n’hi ha d’altres que s’ho miren. La festa es fa a mig febrer i ve a simbolitzar el rebrot de la natura i també de les forces sexuals. A la Irene la va enamorar aquesta història i des de Londres va endinsar-se fins a Camprodon i Prats de Molló. Va connectar les dues valls amb la història del dia de l’os escrivint una novel·la que ja s’ha traduït a 27 llengües: Canto jo i la muntanya balla. Ens endinsa en l’esperit de la muntanya i en el trepig de tantes generacions passades. De tot plegat en som el batec, el fil de vida que no pot deslligar-se ni de la llegenda ni del mite. La Irene vivia molt lluny i ha vingut a prop per connectar-se amb els seus mites. En va tenir necessitat. Després d’escoltar les llegendes que li explicaven quan vivia a Islàndia, va decidir ser la protagonista de les nostres, buscant els seus personatges, habitants perennes d’aquestes muntanyes entre Camprodon i Prats de Molló. Tots dos escriuen en llengua catalana. Escriuen en català perquè és la seva llengua. La Irene no entén per què li diuen que escrigui en castellà. En Joan-Lluís Lluís ven els seus llibres a la Catalunya sud. “Malfia’t de la història. / Somnia-la i refes-la.” Aquests versos de l’Oda a Barcelona de Pere Quart se’ls ha fet seus Joan-Lluís Lluís i Irene Solà li fa costat. A El dia de l’os són les ganes de l’alliberament de la ment d’un poble aclofat per l’ocupació francesa finalment consentida. La Irene ens ajuda a somiar que la nostra llengua pot arribar a ser ben internacional. Sabíeu que segons un mite aborigen australià els homes eren muts? Només sabien parlar els Déus. Hi havia un déu no massa bo que baixava al poble i s’emportava una noia o noi per violar-los. No podien fer res, ploraven i cridaven. Hi va haver una noia que ho va canviar tot. No va plorar i va començar a fer gesticulacions. El Déu li va donar la paraula per poder-la entendre. La noia li va dir que si tinguessin la paraula farien més ofrenes als déus. D’aquesta manera van començar a donar veu a les tribus dels aborígens australians. Moltes d’aquestes llengües han desaparegut. Hauria passat el mateix si no haguessin estat colonitzades? Gràcies, novel·listes, per fer-nos somiar tot refent la història.

La llegenda diu que un os va raptar una pastora i la va portar a la seva cova. Els homes van agafar l'animal i van afaitar-lo amb destrals

Literatura a Camprodon