Devorem sèries, ens atraquem de mòbil, fem com fa el bestiar de consum, que només menja pinso sense parar

Soc home de ràdio, la miro molt poc, la tele; la sento des de la cuina, com si fos una tele-ràdio. Fujo de l’empatx de tele. Només escoltar em permet estar atent, fer altres coses: pensar, escriure, conduir, feinejar... El meu despertador és la veu del locutor. Divendres, sí era divendres, i de bon matí, encara al llit, vaig sentir que per la ràdio deien que era l’aniversari de Maria Pombo, que la noia feia 31 anys. Maria Pombo és una empresària madrilenya que ha protagonitzat campanyes de publicitat, revistes de moda i programes de televisió, és una influencer; ara en diuen top 100, perquè té més de tres milions de seguidors; com aquell qui res! El seu nom em va quedar per un article de Xavier Melero, publicat no fa pas gaire a La Vanguardia. En ell vaig llegir que s’havia fet viral un vídeo de la Maria penjat a Instagram. Faig anar el dit, el busco i el trobo, el vídeo. En sap, de parlar, i fa goig, la noia, i es mou bé per casa seva, mentre va aconsellant els seguidors que no es preocupin, que han de superar l’estigma, que no a tothom li agrada llegir, que llegir no ens fa millors; al fons es veu la imatge d’una prestatgeria buida. En el seu article Xavier Melero ironitza sobre el vídeo de la Pombo i va més enllà; escriu que llegir segons què no únicament no ens fa millors sinó que ens fa pitjors! “Fixeu-vos”, ens diu, “en la llista dels llibres més venuts, i no em digueu que no venen ganes d’enviar un like a la senyora Pombo, predominen els novel·lots històrics, gairebé sempre escrits per gent que surt a la tele, memòries de futbolistes, senyores que van tenir relacions amb l’emèrit...”. Doncs què fem?, Maria, llegim o no llegim? El passat mes de setembre vaig baixar a Barcelona, a la Setmana del Llibre en Català, que visito des de fa molts anys, Havia anat a la plaça de la Catedral, després al Moll de la Fusta i ara al passeig Lluís Companys. Els de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana poden estar contents; la 43a Setmana del Llibre ha estat un rècord de visitants: 120.000 persones, un 20% més que l’any passat, i la facturació ha crescut un 15%. El dia de la Mercè el passeig era una riuada, 94 casetes, 312 expositors, 300 activitats. Diuen que una part de l’èxit ha estat per l’aposta del públic infantil que ha atret moltes famílies. És clar, tenen raó, els nens no van sols, venen amb els pares, amb els avis, amb els tiets, i tots junts omplen el passeig i algun llibre deuen comprar i algun llibre deuen llegir. Ei!, Maria, que aquests 120.000 no deuen pas tenir les prestatgeries buides, que aquests 120.000 deuen tenir ganes de llegir i pensar, potser, que la lectura els farà millors. Simone Weil, la filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa –tantes coses en pocs anys, va morir el 1943 i només en tenia 34!–, parlava molt de l’atenció. Per parlar-ne utilitzava aquesta imatge metafòrica: “Dos ocells en una branca, un és menja el fruit, l’altre els mira amb atenció”. Si la Simone tornés quedaria horroritzada. Fem el que fa el primer ocell de la branca: devorem sèries, ens atraquem de mòbil, fem com fa el bestiar de consum, que no mira res, que només menja pinso, estem esgotats, no parem! Va, que us ho posaré bé. Aquesta setmana torna la Fira de la Muntanya i la del Llibre de Muntanya, ens tindreu al Sucre de Vic. Són fires de prestigi, la primera amb un pastís de 44 espelmes i la segona amb un de 24, costa d’apagar-les amb una bufada. A la del llibre hi trobareu editorials, llibreters, un racó del col·leccionista amb llibres de vell, entitats excursionistes, una nova edició del Premi editorial, presentacions de llibres, trobada de biblioteques de Catalunya, el bibliobús, contacontes per al públic infantil. I una gran convidada, Pipi Cardell, andalusa, una crac, una dona top, amb “Nezabudka 8.125”, l’aventura de la seva vida, una nova via al Nanga Parbat, de cordada ni més ni menys que amb Denis Urubko; són companys de cordada i parella. Llegim o no llegim? La lectura requereix atenció, és el que ens falta. Llegir, rellegir, relegere, religió... A la fira hi trobareu llibres de narrativa de muntanya, mapes per no perdre’ns, guies, tractats de natura i activitats culturals. Volem que tingueu les prestatgeries plenes, que feu com fa el segon ocell, que contempleu, que reflexioneu, que gaudiu amb poca cosa, i, per què no, asseguts, tranquils, i amb un llibre a les mans. Els influencers són perillosos, generen confusió. Llegir us farà millors, m’heu de creure, si us plau. Ens veiem a la fira.

Devorem sèries, ens atraquem de mòbil, fem com fa el bestiar de consum, que només menja pinso sense parar

Llegim o no llegim? Torna la fira