Sovint es diu allò que “llegir ens fa més grans i més lliures”. Caldria que tots plegats ens ho apliquéssim més i, a nivell educatiu, intentéssim no perdre un llençol a cada bugada

Han tornat a passar nou mesos i, avui, acaba un altre curs per a més d’1.600.000 alumnes a tot Catalunya. Aquell dia que tant esperen pràcticament tots els estudiants mentre la majoria de famílies repeteixen allò de “tres mesos de vacances són massa!”. En definitiva, el debat de sempre. El que també es manté cada any són les polèmiques al voltant del model educatiu i això ja és més preocupant, perquè sembla que al final hem convertit les escoles i instituts en un experiment constant. Aquest curs, per sort, no ha estat marcat per cap sentència judicial contra la immersió lingüística, cosa estranya, però les paraules mòbils, PISA i lectures obligatòries han portat molta cua. Per fi, més de vint anys després que els telèfons mòbils comencessin a entrar a les escoles s’ha fet un primer pas. Això sí, provocat per les famílies. Mesures improvisades que es mouen entre la prohibició i la regulació perquè, per molt que veus autoritzades diguin que abans dels 18 no cal tenir telèfon mòbil, ningú s’atreveix a afrontar-ho d’una manera clara i contundent. Renunciar ara a una cosa que tenim ja tan integrada no és gens fàcil. En aquest sentit, són interessants les reflexions del doctor en Psicologia Francisco Villar, autor de llibres com el manual Sense pantalles sento i penso millor. Diu que “hi ha moltes oportunitats que queden triturades pels telèfons mòbils” i que “sense aquests aparells hi ha un guany en la qualitat de vida i efectes positius en el cervell”. Són sentències que, sí, semblen òbvies, però convé que ens les recordin i s’apliquin, especialment entre els joves en època de creixement. Aquesta explosió tecnològica i de les xarxes socials no ha ajudat gens a millorar els resultats de Catalunya a l’informe PISA, una avaluació internacional que l’OCDE fa als estudiants de 15 anys. Hem tret els pitjors resultats de la història, sobretot, en comprensió lectora, matemàtiques i ciència. I, per a més inri, mentre ens posem les mans al cap per aquestes tristes notes, arriben decisions que no s’entenen: s’han eliminat les lectures obligatòries a la selectivitat. Ras i curt podria ser això: tenim problemes de comprensió lectora, però ara l’estona que els joves dedicarien a llegir agafaran el mòbil. Ho resumia molt bé la periodista Anna Guitart en un article al diari Ara: “Trobo que és molt gros. No és que hagi vingut algú aliè a nosaltres a dir-nos que prou de La plaça del Diamant a la selectivitat, no, és que ho han decidit el Consell Interuniversitari de Catalunya i la conselleria d’Educació”. També trobo molt il·lustratiu l’escriptor Antoni Pladevall, que s’hi va referir dissabte durant l’entrega del Premi Literari Solstici. “És que ens desarmen”, deia. Sovint es diu allò que “llegir ens fa més grans i més lliures”. Caldria que tots plegats ens ho apliquéssim més i, a nivell educatiu, intentéssim no perdre un llençol a cada bugada. Lleis i mesures tan importants com les d’educació no es poden tocar cada dos per tres o a cada canvi de govern. Ara que comencen tres mesos de vacances, però, vull pensar que encara hi ha marge per a l’esperança, més en la col·lectiva que no pas en la política. Mireu, aquest curs, dues noies de sisè de Primària i primer de Secundària, la Magalí i l’Amèlia, han fet un programa quinzenal a Ràdio Taradell, guiades per Bet Ricart, amb recomanacions culturals de tota mena (música, sèries, pel·lícules, excursions…) i, en cada edició, cadascuna també ha recomanat un llibre. Fins i tot, han aconseguit entrevistar l’escriptora Maite Carranza, la qual cosa les va emocionar. “I és que llegir és molt guai”, va dir l’Amèlia en l’últim programa de la temporada. Escoltar-les tan inquietes pels llibres i la cultura en general és enriquidor i s’encomana. Així que, quan veig això, penso que no està tot perdut. I tant de bo, aquest estiu, hi hagi moltes Magalís i Amèlies que vagin passant pàgines mentre deixen el telèfon apartat i que vagi sonant.

Sovint es diu allò que “llegir ens fa més grans i més lliures”. Caldria que tots plegats ens ho apliquéssim més i, a nivell educatiu, intentéssim no perdre un llençol a cada bugada

Llegir “és molt guai”