Cada dissabte m’hi trobareu, a Plaça; no hi busco camises, ni sabates, ni tampoc hortalisses; són llibres vells el que […]

Cada dissabte m’hi trobareu, a Plaça; no hi busco camises, ni sabates, ni tampoc hortalisses; són llibres vells el que hi vaig a cercar. “Joguinegem amb la vida i la mort”, em diu un company, a qui també li agrada empaitar llibres de segona mà. Sí, és amb ell que parlem de dèries i de passions, d’aquesta barreja embriagadora d’emocions; i ens preguntem: què dimonis hi busquem en el pilot de papers i de llibres que van ser d’uns altres?, què hi esperem trobar en un desguàs on encara es pot palpar el testimoni d’unes emocions que no van ser nostres?, són fal·leres, o són debilitats... O potser són misèries, pròpies d’inclinacions malaltisses? Cada dissabte ens hi trobem, a Plaça; amb els companys que, com jo, busquem llibres; i és llavors quan m’adono que no estic sol, que vaig trobant gent que té les mateixes necessitats, que sent la mateixa joia i el mateix desassossec. El que patim, deu ser, és clar, una malaltia comuna, crònica segur, però en cap cas greu. Deu ser que entre les restes del passat hi busquem la màgia de la descoberta. Sabíeu que ens ha plegat, en Capdevila?, el peixater llibreter; com ell es definia. Vint, trenta anys... tant se val, no cal que els comptem, que la vida passa de pressa i se’ns escola entre mans. En Joan, que ens coneix, i molt, potser les podria respondre, aquestes preguntes... Ens ha vist i ens ha visitat cada dissabte, a nosaltres, els pobres malalts de qui us parlava; hem estat pacients fidels, no li hem fallat mai, ens ho diu ell: “Heu vingut més vosaltres que no pas jo, perquè heu hagut de girar cua el dissabte que, per algun motiu, jo no l’havia muntada, la paradeta”. Ens parla una mica d’ell, en Joan: “Vaig néixer a Manlleu, però visc a Aiguafreda... D’estudis?, doncs el batxillerat i totes aquestes coses...”. Em diu que sempre ha tocat paper: correus, una escola, a l’Ajuntament i molts anys de llibreter. “Vaig començar a vendre a la plaça dels Màrtirs, cada primer dissabte de mes, amb l’Esteve Galobardes, ell hi posava antiguitats i jo llibres. Sempre m’ha agradat el llibre; i llegir! Soc una mica salvatge, me’ls poleixo en una tarda...”. Després es van conèixer amb en Martínez, llibreter de Granollers: “Era bo, en Martínez. En Ramon Muntanyà, que llavors era alcalde, li va demanar que parés a Vic; no n’hi havia cap, de parada de llibres vells; al batlle li agradava la pintura i la literatura; als alcaldes d’ara ni els veig”. M’explica que en Martínez el posà de substitut, fins que arribà un dia que li va dir que plegava: “Queda-t’hi tu; i a l’Ajuntament em van fer un examen, un senyor que es deia Toledo, el vaig passar; anem a provar –em digué–, i entre broma i broma, entre calorades, pluges, freds i boires han passat molts anys, sembla que fos ahir”. Ha fet una mica de tot, en Joan; ha buidat pisos i cases i fins i tot biblioteques impressionants, gent de pela, de Barcelona. En recorda una, de biblioteca, era d’una baronessa, i la filla estava arruïnada: “I la d’un altre, un personatge especial, li dèiem el “bibliofrènic”, ostres aquell tio, mai no havia vist tants llibres, furgonetes plenes, de tots els gèneres i d’idiomes diferents, i això que ell no en dominava cap, de llengua! Acluca els ulls, fa una rialla i em parla d’una companyia de teatre que feia bolos per Europa i Amèrica, necessitaven 1.400 llibres, havien de ser “vellots”, els volums; un espectacle de dansa, ballaven sobre els llibres... En Joan em diu que se n’endú bons records, que cada dissabte ha estat una història, que mai cap baralla; que ha tingut bons ajudants: l’Aitor, la Sandra, en Víctor..., que en un principi hi havia el col·leccionista, i que ara el que es ven és la novel·la; tres, quatre euros, llegir-la i fotre-la fora: “Res de guardar, com fèiem nosaltres, tot ha anat a menys. He tingut cinc locals: dos a Aiguafreda, dos a Vic i el que tindré a Sant Martí; per si voleu venir... Ara els fets em sobrepassen; jo fotut, la mare vella i malalta, metges amunt i avall, però seguiré remenant-ne, de llibres; no me’n sé estar, si veig un llibre bo el compro, què carai!”. El trobarem a faltar, en Capdevila; un bon llibreter de vell; i nosaltres, amb la malaltia incurable. No fa pas massa en podíem córrer cinc, de parades: la d’en Costa, la de l’Abdel, la d’en Jaen, la de l’Anglada i la d’en Capdevila; i les dels primer dissabte, a la plaça dels Màrtirs... Ens en queda una, algun dissabte dues, els dies que para l’Abdel. No hi pujo a buscar ni camises, ni sabates, ni tampoc hortalisses; potser m’hi veureu menys, a Plaça; que el que a mi m’agrada és el llibre vell.

Cada dissabte m’hi trobareu, a Plaça; no hi busco camises, ni sabates, ni tampoc hortalisses; són llibres vells el que […]

Llibreter de vell