"S'ha especulat molt sobre les causes i els responsables de l'apagada i l'incident s'ha aprofitat per posar en dubte les energies renovables"

El dia 28 d’abril, a les 12.33 hores, hi va haver una gran apagada elèctrica a la península Ibèrica (Espanya, Portugal, Andorra) que les Balears, les Canàries, Ceuta, Melilla i Gibraltar van evitar gràcies a ser “sistemes en illa” amb capacitat de generació pròpia. També van caure les interconnexions amb França i el Marroc. El servei va ser reposat progressivament al llarg de les hores següents. En el moment de l’apagada, les energies renovables cobrien el 81,5% de la generació (55% de fotovoltaica, 11% d’eòlica i 10% d’hidroelèctrica), quan la nuclear cobria el 10,5% i els cicles combinats el 3%. Segons els registres de Red Eléctrica Española (https://demanda.ree.es/visiona/peninsula/demandaau/acumulada/2025-04-28), la potència de generació no va caure de 35 GW a zero, sinó a 12 GW: es van desconnectar el 72% de les renovables i el 86% de les no renovables. Les centrals nuclears no van tornar a funcionar fins tres dies després. S’ha especulat molt sobre les causes i els responsables de l’apagada i l’incident s’ha aprofitat per posar en dubte les energies renovables i defensar les nuclears tot alimentant l’agre debat polític del país. Lluny d’aquest soroll, voldria fer algunes reflexions sobre el futur. La transició a les energies renovables comporta un veritable canvi de paradigma. Però, fins ara, s’han implantat les energies renovables sense acompanyar-les de formes de gestió adequades ni de les inversions necessàries per mantenir l’estabilitat del nou sistema elèctric. La xarxa elèctrica és de corrent altern i això exigeix sincronitzar la freqüència dels diferents generadors. Les centrals tradicionals (cicles combinats, nuclears, hidroelèctriques) generen amb màquines rotatives de gran inèrcia que poden absorbir fluctuacions puntuals de la xarxa. Els parcs fotovoltaics i eòlics injecten el corrent amb inversors electrònics que transformen el corrent continu en altern. La gran majoria dels inversors del nostre país copien la freqüència de la xarxa (grid-following) i, per tant, segueixen les fluctuacions. Avui dia existeixen inversors que generen la pròpia freqüència (grid-forming) i poden compensar les fluctuacions, però tenen uns costos més elevats. Per altre costat, les centrals tradicionals s’engeguen i s’aturen a voluntat mentre que els parcs fotovoltaics i eòlics funcionen quan hi ha sol i vent. Apareix, doncs, una nova funció fins ara no necessària: l’emmagatzematge d’electricitat. A més d’acoblar l’energia captada a la consumida (dia-nit, estiu-hivern), l’emmagatzematge amb bateries o amb hidrogen també permet absorbir desequilibris puntuals que ajuden a estabilitzar la xarxa. Volent estalviar costos, el nostre país porta un gran endarreriment en emmagatzematge. I, encara, la implantació del nou sistema elèctric renovable amb múltiples captacions distribuïdes té profundes conseqüències territorials que també ha posat en relleu l’apagada. El nou sistema renovable s’adequa millor i és més resilient en una estructuració “en illes”, amb centrals reguladores basades en hidrogen verd, amb gestors territorials que integrin les comunitats energètiques locals, i on caldrà transformar la xarxa elèctrica en bidireccional. També cal incidir en nous comportaments amb usos més frugals de l’energia i dels recursos on s’evitin els malbarataments. Però això serà objecte de properes reflexions.

"S'ha especulat molt sobre les causes i els responsables de l'apagada i l'incident s'ha aprofitat per posar en dubte les energies renovables"

Lliçons de l’apagada