El nivell del discurs ha baixat tant que l'insult i el menyspreu serveixen com a arguments

Sempre hi ha hagut torracollons, no els han inventat pas les xarxes. Als bars de poble solien falcar les costelles a la barra i anaven llançant l’opinió sobre qualsevol tema que aparegués al televisor –sempre encès, sempre amb notícies escabroses–. Absolutament tot els estava malament. Absolutament ningú els feia cas. L’única excepció era algun nou parroquià que apareixia a la sala. El foraster li seguia la corda una estona, ni que fos per no ser maleducat, i de seguida s’adonava que era picar ferro fred. El torracollons no busca conversa, només vol oients. L’articulisme i en especial la seva derivada audiovisual, el tertulianisme, han anat obrint les portes als discutidors professionals, uns falsos especialistes que tenen més cintura dialèctica que informació pròpia o idees sòlides. Realment hi ha gent que té talent per parlar fent un regateig aquí i una passada a l’espai allà, i ja es creuen Pilota d’Or. També hi ha qui defensa estratègicament unes idees que van contra corrent pel simple fet d’ocupar un espai mediàtic que estava buit –imagineu-vos per què ho estava–. Que les dades o la comunitat científica demostrin el contrari li és indiferent: ell està entossudit en una dèria pel simple plaer de rebre atenció i generar debat. Però on el ceballut ha trobat l’audiència que creia merèixer és a les xarxes: per fi hi ha qui se l’escolta. Un lloc on compta tant un catedràtic de Medicina com l’àlies Xafarranxo, l’atreviment per sobre del coneixement. A sobre, com que les opinions més vehements i extremes són les que produeixen més interacció i audiència, qualsevol crítica radical es converteix automàticament en petroli digital. I quan un torracollons prova la viralitat, això sí que li encén la fibra de la vanitat. Per fer un salt exponencial de seguidors no n’hi ha prou de ser taxatiu i caparrut, cal ser despectiu i burleta. El nivell del discurs ha baixat tant que l’insult i el menyspreu serveixen com a arguments. Això ja ha provocat que hi hagi gent intel·ligent que es retiri del debat cultural o social, davant dels atacs infundats i els arguments mandrosos. Ningú vol perdre energia defensant-se de qualsevol passavolant indocumentat. Ho comparteixo. Ara bé, el problema és que queden lladrant els tossuts, els aduladors, els desvagats i els qui tot els sembla fatal. Potser no és una bona estratègia, cedir-los més espai a la barra per seguir desbarrant. A les classes sempre hi haurà la criatura que li ensenya la maqueta feta d’escuradents a la mestra i el nano que li fa la traveta perquè l’esclafi contra el terra i es clavi els bastonets. Què fem els que ens ho mirem?

El nivell del discurs ha baixat tant que l'insult i el menyspreu serveixen com a arguments

Lligamosques i torracollons