No hi ha manera de desempallegar-se de les llistes. Els no-sé-quants millors no-sé-què de l’any que s’acaba i els no-sé-quants millors no-sé-què que vindran l’any que comença

No hi ha manera de desempallegar-se de les llistes. Els no-sé-quants millors no-sé-què de l’any que s’acaba i els no-sé-quants millors no-sé-què que vindran l’any que comença, les llistes de propòsits, les de coses que han passat aquest any i les que passaran l’any vinent, les de tot allò que haurem de tenir en compte, les de…

Dubto que algú se les llegeixi i se les cregui, però cada final d’any omplen els mitjans de comunicació. Ja que no hi ha manera de treure’ns-les de sobre, se’ls podria fer donar un tomb. Aquí deixo unes quantes propostes de llistes per qui vulgui posar-s’hi:

Les deu empreses amb més accidents i morts per no respectar els horaris laborals i les mesures de seguretat.

Les deu grans promeses polítiques no complertes.

Els deu professionals de la comunicació que maltracten més la llengua.

Els deu projectes finançats amb diner públic que han fracassat més estrepitosament.

Les deu decisions polítiques més contràries a la raó i a la voluntat dels afectats.

Les deu més flagrants injustícies recolzades pel poder.

Els deu personatges que es mantenen al càrrec tot i la seva patent incompetència i el rebuig social.

Les deu empreses més defraudadores, explotadores i depredadores de recursos naturals

Els deu… Podeu continuar-la.