El qui vulgui lluitar contra la mentida i la ignorància i escriure la veritat, ens diu Brecht, ha de vèncer, almenys, cinc dificultats

Fa dies que estic ordenant o llençant documents que ja no tenen cap ús. Els que ordeno són per guardar, per arxivar, és a dir, per portar-los a l’arxiu com a fons documental. Ara bé, els que llenço m’asseguro que ho puc fer i els destrueixo per evitar equívocs. Deixant aquesta qüestió de banda, m’interesso per un escrit de fa dies. I dic de fa dies perquè està escrit a màquina i no pas amb ordinador. La data d’aquest manuscrit és probablement d’entre els anys 60 i els 70. En tot cas no hi consta, però el contingut és més antic. L’autor és Eugen Berthold Friedrich Brecht (1888-1956), alemany, més conegut per Bertolt Brecht, un dels dramaturgs i poetes més influents del segle XX. A la imatge d’aquest article, Brecht testifica davant el Comitè d’Afers Antiamericans de la Cambra de Representants dels EUA el 1947. Va ser guardonat repetides vegades, tant a l’Alemanya de l’Est com a la de l’Oest, i també internacionalment. Tornant al text del document d’aquest autor, es refereix a Les cinc dificultats per a dir la veritat. És el títol que encapçala l’escrit i m’ha semblat oportú parlar-ne perquè avui es tracta d’un assumpte de total actualitat. El qui vulgui lluitar contra la mentida i la ignorància i escriure la veritat, ens diu Brecht, ha de vèncer, almenys, cinc dificultats. Ha de tenir el valor d’escriure la veritat que està desfigurada per tot. Ha de tenir la intel·ligència necessària per tal de descobrir-la. També l’art de fer-la manejable com una arma. I, a la vegada, el discerniment indispensable per triar els homes que seran capaços d’utilitzar-la eficaçment, com també l’astúcia indispensable per difondre-la. Certament que escriure la veritat vol dir lluitar contra la mentida. I no pot ser gens ambigua, fet consubstancial a la mentida. L’home verídic es fa conèixer dient coses pràctiques, reals, innegables. La intel·ligència ha de servir per descobrir la veritat, tasca gens fàcil, però, per altra banda, cal tenir present que l’única ambició de la veritat és descobrir-la. Cal dir veritats, però pensant al mateix temps en les conseqüències que hi haurà en el comportament d’aquells que la rebran. Per això cal tenir sentit a l’hora de portar les seves regnes i utilitzar-la per a fins positius per al bé comú. Quan parlem de discerniment vers la veritat, estem parlant de tenir la capacitat de saber el que és bo o és dolent; aquesta qualitat l’ha de tenir aquell a qui se li pot confiar la veritat i, per tal fet, cal tenir l’obligació de trobar-la. L’astúcia ha de servir com el mitjà per poder difondre la veritat. Bertolt Brecht es preguntava ja aleshores, referint-se als escriptors, de què podria servir escriure quan ens estem enfonsant en la barbàrie, si no es deia ben clar el perquè? Barbàrie que avui encara perdura dins el marc de la violència, dels conflictes armats, de les morts, les venjances i un llarg etcètera que tots sabem. Brecht parlava que els qui mantenien aquesta actitud de turment contra els altres era perquè volien conservar la propietat privada dels mitjans de producció, cosa molt semblant al que passa ara. Escrivint la veritat sobre la barbàrie es genera la possibilitat que aquesta pugui ser suprimida, foragitada. Crear un estat d’opinió universal dient les coses pel seu nom és el que s’ha de fer, i fer així honor a la veritat.

El qui vulgui lluitar contra la mentida i la ignorància i escriure la veritat, ens diu Brecht, ha de vèncer, almenys, cinc dificultats

Lluitar contra la mentida