Des de les feines agrícoles fins a tallar-se els cabells: el satèl·lit sempre ha condicionat la vida a la terra

La Lluna torna a estar de moda. No perquè un brau enamorat d’ella la vigili cada nit talment com si fos un sentinella. No perquè sigui un any de 13 llunes plenes, l’última de les quals s’anomena blue moon (lluna blava) tot i que en anglès antic podria venir de belewe moon (lluna traïdora) per remarcar l’excepcionalitat de la 13a lluna plena. No perquè hi va haver un eclipsi total lunar el tercer dia de març. La Lluna està de nou al mig de les nostres converses quotidianes, protagonitza les tertúlies radiofòniques o de sobretaula perquè la NASA ha tornat a enviar una nau tripulada a fer una volta per la cara oculta del nostre satèl·lit després de gairebé 57 anys que el trepitgessin els astronautes Neil Amstrong i Buzz Aldrin, mentre el seu company Michael Collins els esperava a la nau mirant-s’ho en primera fila. En el meu arxiu particular d’anècdotes n’hi tinc una d’anotada que ara ve com l’anell al dit: curiosament, la mare de Buzz Aldrin es deia, de soltera, Marion Gladys Moon. A ningú se li escapa que a vegades hi ha persones que porten el destí escrit... en la seva pròpia identitat! Si fos com aquí, al nostre país, al nom oficial de Buzz Aldrin hi constaria, com a segon cognom, el de Lluna (Moon). Llàstima que ella no va poder veure el seu fill com es passejava per la Lluna perquè poc temps abans s’havia llevat la vida, sembla ser atabalada per aquest fet. I és que la Lluna, vulguem o no, influeix en la nostra vida des de sempre. Els pagesos i els hortolans ho saben prou bé. Un dels cultius en què sembla que s’ha de tenir més en compte és amb els alls. Depèn de quina fase de lluna presideixi el firmament nocturn, s’han de dur a terme determinades feines agrícoles. També hi ha qui relaciona el satèl·lit terrestre amb el tall dels cabells. Sembla ser que si es talla en quart creixent, el cabell serà més fort i creixerà més de pressa; en fase minvant, si es vol controlar el volum del cabell quan n’hi ha molt; en lluna plena, si es vol que creixi amb més abundància, i en lluna nova, diuen que és el pitjor moment per tallar-lo. Acabem de passar la Quaresma i la Pasqua. Tothom sap que són períodes de l’any que no sempre cauen igual al calendari. La Pasqua pot oscil·lar entre el 22 de març i el 25 d’abril. La Quaresma és un període de 40 dies abans de Pasqua, des del dimecres de cendra fins al diumenge de Pasqua. El dia exacte de tot plegat ho marca la Lluna: la Pasqua és el primer diumenge de la primera lluna plena immediatament després de l’equinocci de primavera, el qual sol ser cap al 21 de març de cada any. Per tant, si fem servir un simple sil·logisme, la Lluna també marca quan és el Mercat del Ram, el diumenge abans del diumenge de Pasqua. Elemental, que diria aquell! Fa quatre dies que a Vic vam poder gaudir d’una nova edició del Mercat del Ram, qualificat com a “orgull d’Osona” en la cançó que duu el mateix títol de Miquel Subirats Torras i Josep Font Sellabona, conegut com el trobador de Catalunya. Enguany no hi havia part dels animals que tradicionalment s’hi exhibeixen, vaques i porcs, i això, potser, li treia un poc de la seva essència. Tanmateix, el Mercat del Ram per a altres persones no és només ramader. Per exemple, hi ha qui hi va per veure l’enlairada de globus diürna i/o nocturna convertides, també, en una tradició que agombola, a la plaça Major de la ciutat dels sants, persones de totes les franges d’edat. Els més petits, bocabadats de veure com un globus com el que han tingut algun dia a mà s’enlaira amb persones a dins a cop de bufades de foc. Els d’edat mitjana, narrant el que passa als més petits com a experts en la matèria. I els més grans, de cinquantins cap endavant, cantant per dins allò d’“Un globus, dos globus, tres globus ... la lluna és un globus que se’m va escapar!”

Des de les feines agrícoles fins a tallar-se els cabells: el satèl·lit sempre ha condicionat la vida a la terra

Lluna nostra