Vam passar d'un moment en què les entitats competien pels millors locals a les ciutats a una cursa per veure quantes oficines podien tancar

Els temps en els quals les entitats bancàries competien pels millors locals a les ciutats tocava la seva fi durant el procés de concentració viscut en els últims 15 anys. Arrencava, llavors, una cursa per veure quantes oficines bancàries es podien tancar que, en el fons, significa també reduir costos de lloguer i, sobretot, de personal. Des de 2010 fins al juny d’aquest 2025, que és l’últim mes amb dades disponibles del Banc d’Espanya, Catalunya ha passat de 7.418 oficines bancàries a 2.123 i això vol dir el tancament de tres de cada quatre sucursals. És probable que, a lloms d’aquesta dràstica reducció de sucursals, s’hagin anat construint les bases d’una evolució de resultats dels bancs que sumen rècord rere rècord en beneficis. En paral·lel, també s’ha construït una percepció social que la banca està fallant en els compromisos més elementals que li hauria de donar al client. A falta d’una bona remuneració pels seus estalvis, està mostrant una manifesta incapacitat de donar-los un servei mínimament satisfactori. Els bolígrafs que regalaven als clients només traspassar la porta de l’oficina de la caixa són cosa del segle passat (i ningú demana que s’hi hagi de tornar). Avui, quan es traspassa la porta de la sucursal, cal passar per un periple en el qual el següent pas serà presentar la cartilla de naixement de la besàvia per tenir torn, i asseure’s a esperar sempre que sigui en el comprimit horari d’atenció al públic, que no és pas tot l’horari d’obertura de l’oficina. Quan durant el llarg procés de l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell s’apuntava que atemptava contra la competència, molt en el fons s’estava parlant d’això. De com la banca ha emprès un camí de deshumanització en el qual els clients són un pur instrument per anar bastint uns beneficis superlatius. Fins al setembre d’aquest any, les entitats d’estalvis han aconseguit 24.000 milions d’euros de benefici, amb creixements que toquen el 8%, en espera dels resultats del Banc Sabadell. Superen el rècord de l’any passat, que ja havia avançat el de l’any anterior i així successivament. Quan un sector supera rècord de beneficis rere rècord de beneficis es fa complicat predir si aquesta tendència alcista tindrà caducitat. A la vista del que indiquen alguns informes aquesta és una possibilitat certa, tot i que és complicat posar-hi data. Fa unes setmanes, una entitat de banca en línia feia públic un informe en el qual es posava de manifest que mentre que la població de més de 60 anys encara considera necessari passar per una oficina bancària per fer gestions com treure diners del caixer automàtic o, fins i tot, entrar-hi per pagar rebuts, o consultar l’estat dels seus comptes, els joves menors de 30 anys n’han començat a prescindir. En tenen prou per operar en línia. De la relació interpersonal del passat s’ha passat a una relació per pantalles i, això, significa que el vell pacte de fidelitat amb una entitat bancària ha entrat en crisi. Entre els més grans de 60 anys i els menors de 30, hi ha encara una generació que combina pantalles i presencialitat. Tot i que l’entitat promotora de l’estudi és una entitat financera que opera a través de pantalles i sense oficines i, per tant, els resultats són susceptibles de tenir un biaix, hi ha aspectes que permeten prendre nota de les noves tendències. La banca tradicional ha fet esforços per introduir el servei digital, amb millors o pitjors resultats, però han entrat en una operativa en la qual ja no disposa de monopoli. El mateix monopoli que encara està situat l’Estat espanyol en la cua de la remuneració pels estalvis dels seus clients. Segons dades de l’oficina estadística europea, Eurostat, el tipus d’interès mitjà que la banca paga pels estalvis dels clients és de l’1,64%, quan altres països superen de llarg el 2%. La banca tradicional s’està mostrant gasiva en la remuneració als estalvis dels clients, i mentre que el pacte tàcit ha estat que els estalviadors han estat disposats a tenir interessos més baixos a canvi de seguretat i estabilitat, les capes joves tendeixen a disposar de més informació a través de la pantalla i d’utilitzar-la en favor seu. Si en altres països estan donant més interessos pels estalvis, i per operar no cal passar per l’oficina, no és difícil buscar ofertes més atractives. I en aquest punt entren els nous operadors de banca en línia. No cal cap fidelitat, només la certesa d’una garantia –per a això existeixen els Fons de Garantia de Dipòsits, que asseguren els estalvis dels clients en cas de fallida de l’entitat (generalment fins a 100.000 euros)– per aconseguir millors rendibilitats. És probable que les grans entitats no es vegin empeses a captar clients joves, sovint mal remunerats i amb poca capacitat d’estalvis, però aquesta visió a curt termini els resultarà perjudicial amb el pas dels anys. Quan aquests clients els interessin, ells hauran optat per altres vies d’estalvis, siguin banca en línia o entitats vinculades a grans empreses tecnològiques. De fet, els joves tenen la percepció que no obtenen prou informació de la banca de quines són les millors opcions de productes disponibles. En canvi, els més grans de 60 anys tenen algun coneixement, encara que majoritàriament no han utilitzat moltes d’aquestes possibilitats. D’ençà de la supressió de les caixes d’estalvis i del procés de concentració consegüent s’ha anat construint un sistema bancari més atent als accionistes que als clients. Això està portant a beneficis rècord, com s’està veient ara. Però els clients, sobretot els de menys edat, encara no han dit l’última paraula.

Vam passar d'un moment en què les entitats competien pels millors locals a les ciutats a una cursa per veure quantes oficines podien tancar

Llunyania bancària