Hem perdut el fil del calendari del pagès, ja no sabem quan és la temporada de les fruites i hortalisses –perquè hi ha de tot a qualsevol moment de l’any– i menys encara a quina època toca plantar-les

La pagesia viu moments de desànim i desconcert. Ens atipem d’escoltar dades alarmants –de les que en més d’una ocasió ens n’hem fet ressò– sobre la desaparició de pagesos que no aconsegueixen resistir els embats de la gran distribució i la voracitat irrefrenable de l’agroindústria que els condemna a cobrar els productes que conreen o crien per sota dels costos de producció. Només els que aconsegueixen abandonar a temps i produir aliments que escapin de la roda maleïda sobreviuen i se’n surten. Alhora, paradoxalment, sentim a parlar més que mai, de manera bondadosa, de la figura del pagès com a baluard d’aliments bons i desitjables. Demanem a plaça d’on provenen les fruites i verdures, preferim les que són de prop de casa –i millor encara si ens garanteixen que no han estat ruixades amb productes químics–, ens interessem per la felicitat de les gallines que ponen els ous i ens embadalim per vedelles o xais de traça fiable desestimant els que arriben de l’altra punta del planeta. La filosofia de l’aliment de pagès, bo i net, va calant. D’allò que es porta tothom hi entén. Si preguntem, en canvi, per l’estacionalitat dels aliments, la memòria fa figa. Hem perdut el fil del calendari del pagès, ja no sabem quan és la temporada de les fruites i hortalisses –perquè hi ha de tot a qualsevol moment de l’any– i menys encara a quina època toca plantar-les. I si, trencat el vincle amb l’entorn rural, ens falla la memòria del temps de cada aliment, s’ha esvaït definitivament el record del nom de les feines o les eines del camp, o el perquè de tal o qual dita. D’aquí ve que sigui digne de tot elogi el centre d’interpretació estrenat al mas El Colomer de Taradell, a l’antic graner nou, dins la lliça de la casa, amb uns amfitrions de luxe com ho són la Montse i en Xavier. L’equipament, fruit del treball rigorós i perseverant que durant anys ha dut a terme Jacint Torrents, promotor de l’Ecomuseu del Blat, ha estat magníficament desenvolupat per Toni Cirera, que ha contribuït, dotant-lo d’eines didàctiques ben reeixides, a convertir-lo en un espai de descoberta a l’abast de tots els públics. Mes per mes, feina per feina, eina per eina, desgranant un a un cada element, copsant en tots la seva amplitud i profunditat l’ofici de pagès, l’exposició permet la interacció del visitant amb l’espai, permet reviure i comprendre un món, el de pagès de fins a mitjan segle XX, que ja forma part de la història. En aquest context, val la pena destacar el projecte experimental d’agroecologia i restitució etnogràfica de l’ofici de pagès, dut a terme des de l’any 2010 al Camp dels Ametllers, dinamitzat per l’Ecomuseu del Blat, on en dues quarteres de terra es fa la rotació quadriennal del cultiu dels cereals, anomenada trènit a la Plana de Vic, sense l’ús d’adobs químics ni herbicides, recuperant llavors autòctones i practicant-hi les feines de l’any agrícola com són llaurar, sembrar cereals, rasclar i trullar, herbejar, cavar, plantar patates, blat de moro i cigrons o segar cereals. Un model ben antic d’agricultura orgànica. Detalls prou il·lustratius del centre d’interpretació ho són les paraules d’en Joan d’El Colomer, precursor del projecte, transcrites en el material d’àudio i vídeo, que tenen avui una vigència i un sentit radicalment contemporanis. Observa l’home que “ara hi ha molt bestiar”. Per presagiar que “... els purins passa que com que la gent en tenen de sobres, en tiren massa, o sigui, que les collites es perdran per això...!”. O encara desconfiant de l’ús d’herbicides diu “... que a mi em foten por els polvos... en tots aquests productus hi ha la calavera i els dos ossos... doncs vol dir que allò... gota bo no ho és pas...”. Denuncia la feina dura i poc agraïda de les dones a pagès, que “no paraven en tot el dia”, per acabar enaltint la saviesa del pagès “... el pagès és aquell home que deia.., ara què hem de fer? Si hem de fer allò..., la lluna ens vindrà bé”. Llarga vida a aquest magnífic espai d’El Colomer i a l’ofici de pagès.

Hem perdut el fil del calendari del pagès, ja no sabem quan és la temporada de les fruites i hortalisses –perquè hi ha de tot a qualsevol moment de l’any– i menys encara a quina època toca plantar-les

L’ofici de pagès