Podria ser que a casa nostra sectors de l’‘establishment’ apostessin en el seu moment per donar suport a la destrucció de la democràcia per salvaguardar els seus privilegis?

Quan l’extrema dreta esdevé una alternativa de govern a molts països, cal reflexionar sobre la possible actitud de l’oligarquia envers aquestes forces. Per ser precisos, per oligarquia em refereixo, entre d’altres, als grans empresaris i els seus comitès de direcció, als propietaris dels grans mitjans de comunicació, als caps de la policia i l’exèrcit, així com grups més o menys informals que sostenen els poders dels estats capitalistes democràtics, que en situació de normalitat acostumen a defensar postures que van del progressisme-liberal al conservadorisme o al neoliberalisme. En definitiva, són la gent d’ordre, la gent de bé. La pregunta, doncs, és quina actitud podrien adoptar a l’hora de la veritat davant una situació en què l’extrema dreta podria ser alternativa real de poder. La història, un cop més, ens il·lumina possibilitats. El cas paradigmàtic el trobem en l’ascens del nazisme. Així, durant els primers anys d’aquest moviment, molts membres de les oligarquies europees i nord-americanes percebien els nazis com una colla de fanàtics o extremistes i Hitler, com un boig sense futur. No obstant, quan el poder del nazisme començava a ser real les percepcions i els càlculs estratègics van canviar. En aquest sentit, cal entendre que la revolució soviètica del 1917, que per primer cop donava amplis beneficis i poders a les masses populars, va causar una forta impressió en tota la classe capitalista mundial. Des d’aquell moment, per aquestes oligarquies els principals enemics van esdevenir els comunistes locals i la Unió Soviètica. Per això, quan els nazis comencen a exercir el poder a Alemanya moltes persones d’aquestes oligarquies no els van veure amb tan mals ulls. Això tenia lògica, ja que els nazis, tot i la important retòrica obrera, tenien com a principals objectius la destrucció dels judeo-bolxevics russos, i l’eliminació de sindicats, i partits i diaris d’esquerres. Així, no és d’estranyar que a Alemanya els grans empresaris com Tysen, Bayer, IG Metal i molts d’altres passessin de riure’s de Hitler per vulgar a col·laborar-hi estretament. I és que l’oferta de Hitler va ser per molts empresaris sense escrúpols una immillorable opció de futur. Fora sindicats de les empreses, prohibició de la premsa socialista i comunista, i augment d’hores de treball en nom del tot per la pàtria, entre moltes altres mesures antisocials. I mentre Hitler i els seus exterminaven jueus, comunistes, sindicalistes i alguns (cal dir-ho) liberals, catòlics i empresaris honestos, molts dels membres de les oligarquies francesa, anglesa o nord-americana començaven a apreciar el que feia Hitler pels de la seva classe. Així, no és d’estranyar que importants membres d’aquestes oligarquies acabessin o bé essent destacats defensors de Hitler o, com a mínim, no veient-lo amb mals ulls. Així no devia ser gaire estrany que entre sopars ofenosos molts comentessin: “Hitler és un boig, però és l’únic que és capaç de fer front als comunistes”. Entendre aquesta actitud és important per entendre per què totes les democràcies liberals del moment van trigar tant a veure el perill real que suposava Hitler. Quina lectura podem fer avui d’aquests fets? Em ve al cap la imatge de la presa de possessió de Trump, envoltat dels grans empresaris tecnològics. Quina ironia que personatges tants anys identificats com a progres-liberals acabessin donant suport a un president com Trump, tant antidemocràtic i feixista. És un fenomen que s’estén per exemple a França, on molts membres de l’oligarquia històricament de centredreta ja no veuen Le Pen amb tants mals ulls. La història ens ensenya que el capitalisme i el sosteniment de les oligarquies no està renyit amb la destrucció de la democràcia. Podria ser que a casa nostra importants sectors de l’establishment, en el moment de la veritat, vacil·lessin i apostessin per donar suport a la destrucció de la democràcia per salvaguardar els seus privilegis?

Podria ser que a casa nostra sectors de l’‘establishment’ apostessin en el seu moment per donar suport a la destrucció de la democràcia per salvaguardar els seus privilegis?

L’oligarquia i l’extrema dreta