Malgrat el Tour, Vic pedala enrere
“Vic, ciutat de bici”. Un lema ben original per celebrar el pas del Tour per la ciutat, si no fos per la hipocresia amb què l’utilitza el govern de Junts i Ara Vic a l’Ajuntament. I és que en la mobilitat en bici, aquest mandat s’hi han ben coronat. Primer va ser la renúncia al carril bici més prioritari segons el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), el del Mil·lenari-Sagrada Família-Olímpia: per intentar salvar la subvenció europea que tenia, el govern va utilitzar la seva arma preferida. Les mentides: és que unes al·legacions han encarit el projecte, és que ara hem de dedicar els diners al Patí Vic i després a enderrocar el mercat municipal, llavors ens inventem que “han aparegut” plans urbanístics que, de forma sobrevinguda, fan replantejar la mobilitat… com si tot no ho hagués previst el POUM.
Després va ser la injusta prohibició d’anar en bici pel carrer Manlleu, Pla de Balenyà i Portal de la Rambla, ara amb el compromís de rectificar-ho, tot i que els senyals encara hi són i no tenen cap pressa per canviar-los. La bici no ha de pagar els plats trencats de no saber com gestionar els patinets.
Tot seguit, la delirant decisió de prohibir anar en bicicleta per un carril bici del polígon. El regidor de Mobilitat, llavors, deia a EL 9 NOU que els carrils bici sobre vorera dels anys 90 no són normatius per qüestions de seguretat. No ho negarem. Ningú hauria dit, però, que això precediria la darrera ocurrència: projectar el carril bici més car i innecessari de la història de Vic sobre vorera, traient espai als vianants –no molestéssim pas els cotxes!– al llarg del carrer Miquel Llor, el parc Joan Riera i Rius i el carrer del Nadal, fins a enllaçar amb l’avinguda Olímpia. Una pràctica, rebentar voreres per asfaltar-hi carrils bici, que a més de ser més cara –mig milió d’euros!–, és d’allò més tronada i contrària al consens tècnic sobre el disseny d’infraestructura ciclable. Ho diu el mateix PMUS, que “en aquells vials on es proposa actuar que disposin de xarxa ciclable sobre vorera, la nova xarxa ciclable es projectarà en calçada, eliminant els carrils sobre vorera”, a les guies tècniques del Ministeri de Transports i del Servei Català de Trànsit, tota referència acadèmica i, fins i tot, algú tan poc sospitós de voler fer la guitza als cotxes com el RACC.
El carril bici –que, recordem-ho, també és l’espai per als patinets– es quedarà l’espai més ombrívol de la vorera, proper a les zones verdes, on ara hi ha bancs, alguna taula de ping-pong… per on la gent instintivament camina. Un pla amb menys fissures que les que les arrels dels arbres faran sortir al carril. Un carril bici molt amable però que haurà de creuar la turborotonda del parc Santi Ylla Ylla. Però no s’acaba aquí: a més de vorera, el carril bici també es menja un dels itineraris del parc dels Estudis –fent pujar i baixar les bicis i patinets que, recordem-ho, també aniran pel carril–. Per compensar-ho, es pavimentaran 300 metres quadrats del que ara és gespa. I al parc Joan Riera i Rius, els ha anat com anell al dit per escaquejar-se de fer la prova pilot d’espai per a gossos que s’hi havia de fer després d’haver hagut de desistir del parc caní projectat al parc d’Occitània: “És que els gossos se’ns ficaran al carril bici.” Esperpèntic. La política de no consensuar ni construir amb participació de veïnat i entitats, obtenint els seus millors resultats: no canviar res.
Pel govern, no és el moment de fer el carril bici de Sagrada Família “perquè seria una altra ronda Camprodon”, dient que implicava eliminar un carril a la sortida del Mil·lenari. N’hi ha prou de mirar el projecte aprovat per veure que és una descarada falsedat. Enllaçar amb altres carrils bici al Mil·lenari és, precisament, el que li falta al de la ronda Camprodon per guanyar ús. Però compren l’argument verbalitzat pel PSC al darrer ple que “la bici ha de ser simpàtica”. Sort n’hi ha que per defensar el català no fan aquest discurs! Sap greu no haver viscut l’època en què el cotxe va convertir-se simpàticament en hegemònic… Que la bici no consumeixi la majoria de l’espai públic ni ens faci ser líders en uns quants contaminants de l’aire –amb el seu impacte en la salut– no deu ser prou simpàtic per promoure-la amb la determinació de llocs com París –ja que mirem tant cap a França– on, els darrers anys, la mobilitat en bici ha crescut exponencialment gràcies a haver estès la xarxa ciclable amb fermesa, i no precisament per la vorera. Aquí, però, s’estila més estar acomplexat per comentaris de barra de bar i deixar-se endur per lliçons de guàrdies urbans que es creuen tècnics de mobilitat. Veurem quins són els propers capítols…