Manlleu va tenir un passat industrial brillant, i si l’ha mantingut en un cert somort en els darrers anys a partir de la crisi del tèxtil dels anys 80, ara pot destapar les seves potencialitats per donar als seus ciutadans i a Osona totes les oportunitats de desenvolupament reprimides

En un seguit d’articles vaig deixar constància dels problemes socieconòmics de Manlleu. Del seu atur constantment més de cinc punts per sobre del d’Osona. Del seu PIB davallant brutalment respecte al de l’entorn. Un deute municipal desbocat, etc. I que una de les principals causes dels mateixos havia estat una governança molt defectuosa tant d’alguns dels electes com també d’alguns alts funcionaris vitalicis que no honoraven les seves responsabilitats, per sort no tots. Si sobta que focalitzés tant en aquest punt de la governança pública, només cal esmentar l’exemple de l’Argentina, ara campiona del món. País molt gran i ric, farcit per descendents d’immigrants amb el que pressuposa de gent valenta, disposada a treballar fort i que té un índex de pobresa del 50%, dels més alts del món, quan paradoxalment en la postguerra ens va salvar de la fam. Cert, és lluny de les vies comercials mundials, però això no és el seu principal problema. Ja sura amb el judici i condemna de Cristina Fernández de Kirchner, esposa de president, després presidenta i ara vicepresidenta. Ja ho diuen els argentins sobre algunes obres públiques: “La pagamos sí, pero no la hicieron”. El contrast amb Austràlia o Nova Zelanda és brutal, aquestes dues nacions també australs i d’immigrants, amb una bona governança, fruit de l’enfocament diferent de l’àmbit públic entre els que provenen del món anglosaxó enfront del món hispànic, fa que gaudeixin d’uns nivells de vida i felicitat dels millors del món. Crec que ningú pot discutir que el contrast entre les dues governances és decisori entre situacions tan oposades. En una de les seves anàlisis, l’economista austríac i Premi Nobel Friedrich von Hayek ja indicava que “les virtuts que el poble britànic posseïa en grau superior a quasi tots els altres pobles, exceptuant tan sols alguns dels més petits com el suís i l’holandès, foren independència i confiança en si mateix, iniciativa individual i responsabilitat local, eficaç predilecció per l’activitat del voluntariat, consideració cap al pròxim i tolerància per la diferència i l’estrany, respecte del costum i la tradició, i un sa recel del poder i l’autoritat”. Comparant amb l’herència deixada per l’hegemonia castellana, que patim aquí i a Llatinoamèrica, es poden trobar explicacions sobre bona o mala governança i les conseqüències. Tornant a la llera del Ter, s’han d’apuntar els potencials de Manlleu, que hi són, els que ens projectaran al futur. La seva gent és el primer, tant els de sempre, molts descendents dels que va atraure l’energia barata del Ter a treballar de valent i dels que sortiren autèntics forjadors d’empreses, i en sortiren moltes de preuades, com dels actuals immigrants. Si ja he indicat que qui emigra demostra una voluntat i coratge major de qui roman arrupit en el seu lloc nadiu on malda, sols s’ha de procurar donar-los eines i oportunitats per reeixir dins els paràmetres de convivència social de la societat que els acull i que no s’hagin d’espavilar fora d’ells. Per això entenc com una oportunitat l’aposta per l’FP encapçalada pel regidor d’Indústria i Coneixement, David Bosch, en el projecte de Centre d’Innovació TechHub dins el Pla d’Actuació Municipal, enfocat juntament amb Cefortem, successora del preuat Patronat d’FP La Salle, cap a les noves tecnologies aplicades a les empreses. La qual cosa juntament amb altres actors, com el projecte de la Fundació Albir, aliança per combatre els elevats índexs d’abandonament escolar que aglutina els ajuntaments de Vic i Manlleu, el Consell Comarcal d’Osona, la dinàmica Associació d’Empresaris de Manlleu, el Consell Empresarial d’Osona, Ausa Futur, la Cambra i la Fundació Impulsa, i que ja s’ha adjudicat un contracte del SOC per 1,7 milions d’euros per a noves oportunitats per als joves de tot Osona. També l’aposta que hauria de ser real i ferma de la UVic per aquesta nova FP, que aprofités les potencialitats i donés aquestes oportunitats. La UVic no pot pretendre acontentar Manlleu amb un curs com el de dietètica, fallit d’entrada. Manlleu té majors potencials en els vessants industrials i tecnològics i la universitat hauria d’honorar el seu projecte de noves infraestructures i equipaments del 2018 respecte a la segona ciutat osonenca. Ara amb el deute municipal controlat, i un cop el POUM aprovat, sense haver d’aplicar el dels anys 80, si aquest inclou facilitar el desenvolupament del que projecta, a base de no fer-ho inviable pels promotors i propietaris, es pot destapar el tap que impedia la creació de nous espais industrials i residencials. Podem ensems taponar la marxa d’indústries de Manlleu mentre obrim el forat per on de noves s’instal·lin. També encertant en el nou tècnic municipal que s’ha d’escollir, es pot tenir un factor d’impuls des de la governança pública. Només que aquest entengui que amb la mateixa llei o reglament en mà es poden impulsar o rebutjar moltes iniciatives d’activitats que d’ell depenen, amb la mateix llei dic, només entengui això, tindrem molt d’avançat. Perquè ja hauríem d’estar tips a Manlleu i tot Catalunya de veure com molts dels nostres fills talentosos han d’emigrar després d’acabar els seus estudis universitaris per la falta d’oportunitats aquí, forjant carreres d’èxits als EUA o altres països, per aquests taps per dalt. Destapem-ho i els tindrem aquí i no a Denver, Leeds o Maastricht. Per sort en l’FP no es pateix aquest problema. Només copsar que mentre que l’atur juvenil a Catalunya és del 42%, i en canvi ho és del 12% entre els que han fet l’FP, es veu on hi ha una solució, on rau l’aposta del Centre d’Innovació. Per tant, ja tenim el Ter, malgrat haver de suportar l’ACA, ja tenim el territori, ja tenim la gent, ja tenim un canvi de mentalitat positiu en la governança municipal, tant dels actuals com, esperem-ho, dels que vindran el 2023, ja tenim el POUM, ja arranjarem el sector de l’antiga La Piara, acabarem el Teatre Centre, disposarem de nous terrenys industrials, potser farem el segon pont tan necessari, impulsarem la nova FP entre tants actors, Ajuntament, UVic, Cefortem, Albir, cadascú en allò seu. Seguirem impulsant el comerç, la cultura, l’esport, la seguretat, l’atenció a les persones. Manlleu va tenir un passat industrial brillant, i si l’ha mantingut en un cert somort en els darrers anys a partir de la crisi del tèxtil dels anys 80, ara pot destapar les seves potencialitats per donar als seus ciutadans i a Osona totes les oportunitats de desenvolupament reprimides. Manlleu té futur. Som-hi.

Manlleu va tenir un passat industrial brillant, i si l’ha mantingut en un cert somort en els darrers anys a partir de la crisi del tèxtil dels anys 80, ara pot destapar les seves potencialitats per donar als seus ciutadans i a Osona totes les oportunitats de desenvolupament reprimides

Manlleu amunt. Fora taps