Trobar un candidat a alcalde i un a tinent d’alcalde no és fàcil. Si hi afegim un candidat a jutge i a jutge substitut, encara ho és menys.

Fa uns dies que hi ha reunions i mobilitzacions al voltant de la figura dels jutjats de pau, amb informacions i detalls que no sempre concorden amb la realitat. El motiu de parlar del tema és la tramitació en el Congrés dels Diputats del projecte de llei orgànica d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia. A instàncies de la consellera de Justícia de la Generalitat i de l’Associació Catalana de jutges de pau es pretén introduir alguna esmena que permeti mantenir aquesta figura, almenys aquí a Catalunya, on els jutjats de pau tenen una llarga tradició, amb uns resultats clarament positius. Pels no avesats al tema, diré que de 947 municipis que té Catalunya hi ha 898 jutjats de pau. És a dir, en tots, excepte els que tenen jutjats de primera instància i instrucció. Els jutjats foren creats el 3 de novembre de 1855 i s’ocupen de tot allò relacionat amb el Registre Civil (creat l’1 de gener de 1871). Venen a ser una mena de delegacions del sistema judicial a cada municipi, i de fet el jutge o jutgessa és la segona autoritat després de l’alcalde o alcaldessa. El sistema d’elecció es regeix per una convocatòria cada quatre anys per demanar candidats al càrrec de jutge de pau i substitut. La convocatòria l’organitza l’Ajuntament, que comprova que els candidats compleixen les condicions per ser-ho. Porta la proposta al ple per aprovar els candidats a jutge i substitut, i és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui els designa. Quedi clara, doncs, la dependència directa dels jutjats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per aquestes funcions els jutges de pobles fins a 2.000 habitants reben una indemnització de 90 euros al mes, i els secretaris d’ajuntaments, una de 581 euros/any en pobles de fins a 499 habitants, i de 500 en endavant la indemnització és de 864 euros/any. La Generalitat també fa una aportació anual per col·laborar en les despeses que originen els jutjats de pau als ajuntaments. Cal tenir present que els jutjats estan habitualment a les cases consistorials, on disposen d’un despatx o sala per tramitar la documentació lligada al Registre Civil. Llibres de naixements, defuncions, casaments. I des d’on reben i tramiten documents arribats de jutjats que precisen ser coneguts i entregats a persones del poble. En tant que representants de la justícia estan habilitats per celebrar casaments i diferents actes de mediació per faltes o petites infraccions. El seu mandat és de quatre anys, i al finalitzar es poden tornar a presentar tantes vegades com vulguin i siguin proposats pel ple i designats pel TSJC. Què dir davant la seva possible desaparició? Com en altres qüestions, hi ha pros i contres. És cert que el pas del temps i la introducció de les noves tecnologies ha variat molt la feina que fins ara tenien. L’administració electrònica ha vingut per quedar-se, i es pot fer ja pràcticament tot per aquesta via sense necessitat de la presencialitat del passat. Queden encara qüestions com la d’oficiar casaments que té una gran importància i treu feina a l’alcalde i l’Ajuntament en general. També té la seva utilitat per temes de mediació i resolució de petites faltes i infraccions quan el jutge té suficient autoritat i sensibilitat. Ara bé, cal saber que aquesta figura és incompatible amb qualsevol altre càrrec polític i institucional. Què suposa això? Doncs que en pobles molt petits cada vegada és més difícil trobar algú que ho vulgui ser. Posem xifres al tema. Tenim un centenar de pobles de menys de 100 habitants. Trobar un candidat a alcalde i un a tinent d’alcalde no és fàcil. Si hi afegim un candidat a jutge i a jutge substitut, encara ho és menys. El mateix podem dir per a pobles de menys de 500 o 1.000 habitants. Costa molt cobrir les places i és obligatori cobrir-les si existeix Jutjat de Pau. Aleshores què fer? Soc partidari d’una doble realitat. Els ajuntaments que vulguin mantenir el Jutjat de Pau que ho demanin, i els que no, que se suprimeixi. Al cap i a la fi, si se suprimeix no passa res d’especialment negatiu. Tota la tramitació de Registre Civil i documentació judicial la portarà el secretari de l’Ajuntament o una administrativa habilitada. No hi haurà cap daltabaix d’un sistema a l’altre. O si es vol, agrupar jutjats de pau a escala comarcal, perquè es faci càrrec de les gestions i tramitacions actuals poble per poble. Entenc la defensa de la continuïtat en pobles grans, però aquesta figura ha perdut pes i atribucions en els més petits. I si s’ha de posar una persona en un lloc més per força que no pas per vocació, no anem per bon camí. Ara i aquí, les vocacions han disminuït i les funcions tradicionals i històriques també. Potser que acceptem canvis en funció de la realitat present.

Trobar un candidat a alcalde i un a tinent d’alcalde no és fàcil. Si hi afegim un candidat a jutge i a jutge substitut, encara ho és menys.

Mantenir o suprimir els jutjats de pau?