Un mar immens i, enmig, una barcassa plena de gent. El blau intens i el taronja de les armilles de les persones que s'arrapen a l'embarcació ens esgarrifa

“No passarà res, però tu vas renunciant a ser qui ets.” Carme Junyent Divendres passat al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic es va fer el primer debat del cicle Construïm la Pau amb la presència de Felip Daza, membre de l’Institut Internacional per a l’Acció No Violenta, i Marc Sanyé, fotoperiodista, documentalista de migracions a les fronteres europees. Sempre que hi ha xerrades d’aquest tipus hi van els convençuts. Parlar de guerres i de migracions forçades no són temes engrescadors però sí necessaris perquè els pocs que hi van puguin fer d’altaveu del que s’ha dit i debatut. Com que una imatge val més que mil paraules, una de les assistents, abans de marxar, va voler deixar ben clar que Europa és racista. El silenci desesperat feia parlar les diapositives de Marc Sanyé. Els traficants, untats de calés, ajuden sirians i afganesos a creuar Turquia fins arribar a Lesbos. Les fronteres tancades. Afganesos atrapats a l’estació de Belgrad malviuen en barraques al costat de l’estació central fins que els serbis els fan fora perquè allà on són s’hi ha de construir un hotel. S’escalfen cremant vies antigues de tren tot i saber que són tòxiques. Molts emmalaltiran. A Calais es va cremar el camp d’immigrants més gran d’Europa per fer fora la gent. Va estar actiu 17 anys. Porten la gent a camps militars. Es creen petits campaments. Volen travessar el canal de la Mànega. Els camins són perillosos, estan molt vigilats. Si els paguen molts de diners, els traficants posen els immigrants i refugiats dins d’unes barques i els llancen al mar. Un pare desesperat mig abrigat amb el seu fill a coll i amb un fred que pela corre pel mig d’un bosc inhòspit. Vol creuar una frontera fugint d’una policia entrenada per fer retorns en calent. Els nens no haurien de ser aquí, va dir el fotoperiodista. Més de cinc milions i mig de persones ucraïneses han creuat les fronteres obertes caminant. Els voluntaris els esperen per donar-los menjar, joguines i ajudar-los a pujar al tren o als autocars per continuar el seu viatge. Un mar immens i, enmig, una barcassa plena de gent. El blau intens i el taronja de les armilles de les persones que s’arrapen a la barcassa ens esgarrifa. No són dibuixos animats. Són gent que vol sobreviure. Com podem aniquilar la visió del colonitzador que s’entossudeix a veure els colonitzats com si fossin ninots per fer realitat la seva visió imperialista? El món el manen els colonitzadors. I entre els colonitzats costa que hi hagi empatia. Felip Daza apel·lava a l’activisme no violent. Hem vist persones davant de tancs russos encarant-s’hi, però alhora hi ha molta pressió social cap als insubmisos. Hi ha dones fent xarxa per activar la cohesió entre els veïnats. Hi ha persones que no volen matar a ningú. L’ activisme per a la pau hauria de vetllar per les dones que poden ser violades, pel tràfic de persones, perquè els odis no creixin. Hauria de desmuntar la prepotència dels dictadors i fer manyagues als desvalguts. El proper debat del cicle Construïm la Pau es farà el divendres 13 de maig a Can Pau Raba.

Un mar immens i, enmig, una barcassa plena de gent. El blau intens i el taronja de les armilles de les persones que s'arrapen a l'embarcació ens esgarrifa

Manyagues