El viaducte de Millau, joia de França, va costar 394 milions. La Generalitat en podria fer 40 cada any. L’osonenc podria ser el de Sant Sadurní d’Osormort, lligant els dos túnels de l’Eix Transversal a nivell

El titular i la fotografia més que pretendre desconcertar per atrapar el lector el vol estimular per aprofundir en la realitat dels grans números. El fet que quantitats molt altes se’ns poden escapar d’estudi per les dificultats de comparar, ja no diguem si encara ho traslladem a pessetes, no hauria de comportar deixar-les bandejades. I el dèficit fiscal català envers Espanya n’és una d’aquestes grans quantitats. Xifrat pels experts en uns 16.000 milions d’euros cada any, podem experimentar amb ells. Cert que aquesta quantitat en una Catalunya independent o quasi com Euskadi (que paga en el seu règim foral uns 1.000 milions a Madrid i administra la resta, la qual cosa ens suposaria pel doble de població catalana uns 2.000 milions, i ens en quedarien 14.000 nets), s’hauria de destinar a millores de necessitats socials bàsiques, com sanitat, educació, pensions, les tristes Rodalies i un llarg etcètera. Podem ja coincidir que any rere any suposaria una bona embranzida. Però deixi, estimat lector, que en un exercici utòpic faci comparances grolleres perquè es noti el que ens costa cada any la part de suor i enginy dels catalans, fabricant, exportant, que va a Madrid i no torna. Diners de tots els catalans, dels que voten tossudament encaparrats partits independentistes, com els que no en volen sentir ni a parlar, anteposant raons sentimentals respectables als càlculs econòmics, ja dic de difícil digestió quan més grans són. Els humans ens adaptem més per força que de grat a rebaixar expectatives i nivell de vida mentre somiem en els luxes d’un si ens toqués la rifa. Aquí van uns luxes grollers del que suposen 16.000 milions d’euros cada any. El complex de les 2.500 habitacions d’hotels, casinos, piscines al sostre i centres comercials de Singapur, dit Marina Bay Sands, va costar, terrenys inclosos, 5.700 milions de dòlars, al canvi uns 5.400 milions d’euros. La Generalitat podria fer una rifa cada any per fer-ne fer tres, amb el que suposaria de feina a paletes, llauners, jardiners, i d’esbarjo per als jubilats que contemplen les obres. Podria tocar a Reus, Vic i Figueres, i un altre any a Lloret, Granollers i Vila-seca. Efectivament, com a comparança fa patxoca, però no hi ha ni el turisme ni estructures per mantenir això. Es perdrien diners, com de fet se’n van perdre 1.350 milions d’euros amb el Castor del Florentino, que tampoc ha servit per a res i a sobre encara s’ha de afegir el cost d’enretirar-ho. Un exemple més pràctic seria comparar amb la joia de França, el viaducte de Millau, que els va costar 394 milions d’euros. Aquí la Generalitat en podria fer 40 cada any. L’osonenc podria ser el de Sant Sadurní d’Osormort lligant els dos túnels del Eix Transversal a nivell, el del Buc i el de Romagats, sense haver de fer baixades i pujades. Podeu anar pensant que són bajanades inútils, però ja he avisat d’antuvi que només pretenen impactar. També seran inútils per als contribuents no per a l’amic Florentino, un altre cop ell, quan acabin els plets, els 5.000 milions d’euros que ha de cobrar de l’obligat rescat de les set darreres autopistes de Madrid, quatre radials, més la de l’aeroport, la d’Ocaña i la de Toledo, on no hi passava quasi ningú al ser de peatge, no fora que els assimilessin als catalans. Se’n podrien fer set per tres, vint-i-una, d’autopistes, també lliures de peatge, amb els 16.000 milions cada any. I aquí com que no tenim llotja del Bernabéu i el del Camp Nou està en obres, probablement no hauríem d’empassar-nos la clàusula de la responsabilitat patrimonial de l’administració als constructors de les autopistes, que simplement significa que si hi ha beneficis van per al sector privat que les ha construït, i si hi ha pèrdues, ells cobren del sector públic, de tots nosaltres, és a dir d’una part dels 16.000 milions. Exemples ja dic grollers però que acosten les gran xifres a realitats palpables i més mesurables, i que ens haurien d’impulsar a més de les pregones raons de país, llengua, història, identitat cap a una fermesa en la voluntat de ser independents a prova d’entrebancs. També als entossudits catalans espanyolistes, més quan aquesta independència en l’actual Europa amb moneda comuna, sense fronteres i totalment interconnectada, no suposaria un trencament traumàtic amb la resta de l’Estat, malgrat se’ls vengui interessadament aixina a ells com a votants aquí i a la resta d’espanyols allà fins convertir-los amb els del “a por ellos”. Tot pels interessos oligàrquics dels de sempre.

El viaducte de Millau, joia de França, va costar 394 milions. La Generalitat en podria fer 40 cada any. L’osonenc podria ser el de Sant Sadurní d’Osormort, lligant els dos túnels de l’Eix Transversal a nivell

Marina Sands a Vic?