| 10:30
Opinió

Els Llaudet ho van provar fins al darrer moment, a les fàbriques d’Osona i del Ripollès, i van ser uns dels últims a caure, dins del que havia estat el gloriós tèxtil català. La globalització va fer el que no havien aconseguit ni una guerra ni un aiguat

Martí i Pol, Carme Tena i els Llaudet

Diumenge, 13. És un matí d’aquells que fa novembre, al cementiri de Roda de Ter. Amb boira, només faltaria. Cada any som més gent, al senzill homenatge a Miquel Martí i Pol que coincideix amb el dia en què s’entrega el premi de poesia que porta el seu nom. La lectura d’un parell de poemes, unes peces musicals, un ram de flors i la visita als nínxols discrets del poeta i de l’altre gran rodenc de les lletres, Emili Teixidor. No cal més. Penso que…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't