És possible que d’aquí a uns quants anys algú parli de “el carrer de la Martulina” i els joves no sàpiguen de què es tracta, com els joves d’ara amb “el carrer de can Palmarola” o “la plaça de Ca l’U”

No voldria fer una mena de discurs funerari per la imminent desaparició de la pràcticament única botiga de discos d’Osona i rodalies, cosa que seria prou pertinent. El fet és que el tancament de la Martulina Divina ens porta a algunes reflexions o constatacions. Una pregunta: De tots els qui ens lamentem d’aquesta pèrdua, quants hem estat darrerament clients regulars de la botiga? I quina proporció de música escoltem físicament i a la xarxa? Una constatació: la rapidesa amb què canvia el nostre entorn físic.…