Medicina, passat i futur
Hans Sloane va ser un metge naturalista irlandès que el 1687, amb 27 anys, i després d’estudis a Londres i París, Déu-n’hi-do per aquells temps, va anar a Jamaica com a metge personal del nou governador de l’illa, el duc d’Albemarle. Sols hi va estar 15 mesos, perquè el magnat va traspassar aviat. Allà, com que només devia atendre el mandatari i la seva família propera, es va dedicar a col·leccionar grans quantitats de plantes, unes 12.500; insectes, 9.000; peixos i animals, uns 5.700. Un pencaire. Va ser pioner a endolcir la xocolata amb llet. Tot ho va portar a Anglaterra, i no deuria ser mal metge i científic perquè va acabar cuidant tres reis britànics, entre ells la reina Ana de les esperances catalanes en la guerra de Successió espanyola, que va morir el 1714. Va substituir el gran Isaac Newton com a president de la Royal Society i amb la seva col·lecció, un cop mort a 92 anys, el Parlament va fundar el Museu Britànic, que va començar la difusió cultural i d’elements mecànics i artístics a les masses.
Resum que dona per pensar en com era la sanitat d’antany i la que ens espera en el futur. Com es veu, només disposava de metge qui el podia mantenir, grans magnats. Passava en tots els camps. Els músics, Mozart a disposició exclusiva de l’arquebisbe de Salzburg, Boccherini dels reis d’Espanya; pintors-escultors com Rafael i Miguel Àngel, del papa; els savis, Diderot de la reina de Rússia, Descartes de la reina de Suècia, o amb els genis universals, Leonardo da Vinci al servei del rei de França fins a la seva mort. Qui sortia d’estudi com Galileu era obligat a retractar-se.
La gent corrent es guaria amb els barbers-cirurgians i amb les herbes remeieres conegudes de temps immemorials, sobretot per dones recol·lectores. En diferents tongades aquestes dones que devien ser competència dels assistents dels poderosos eren sotmeses a caceres de bruixes, talment com quan als poderosos els faltaven diners se les carregaven els jueus o abans els templers, enviats tots a la foguera per un rei de França curt d’armilla.
La medicina ha avançat enormement en els darrers dos segles, juntament amb la farmàcia i les cures pal·liatives, i ha fet un gran salt amb l’atenció sanitària universal a partir de la Segona Guerra Mundial a bona part del món. Sanitat quasi gratuïta, menys als EUA, i sustentada pels impostos, arreu on aquests es poden cobrar. Si no hi ha sistema impositiu, tampoc hi haurà sistema sanitari públic. La prova dels avenços la tenim que el 1900 érem 1.600 milions i 125 anys després ja passem dels 8.000. Millora que presenta altres problemes, contaminacions, canvi climàtic, lluita pels recursos escassos. Qui la va aplicar primerament va ser Winston Churchill en plena guerra. Deia que volia donar atenció del bressol fins a la tomba. Paradoxalment, era conservador i els seus varen votar-hi en contra quan ho proposaren els laboristes. Això en un país mai envaït en mil anys des del 1066 i sota les bombes de la Luftwaffe. En els nostres dies amb els míssils i drons i la IA, estar esplèndidament aïllat i amb una bona marina ja no confereix aquesta seguretat. Tot canvia ràpidament. Un poble d’una petita illa va dominar en el seu dia el món per qualitats com les que deia Friedrich Hayek: “Les virtuts que el poble britànic posseïa en grau superior a quasi tots els altres, exceptuant tan sols alguns dels més petits com el suís i l’holandès, foren independència i confiança en si mateix, iniciativa individual i responsabilitat local, eficaç predilecció per l’activitat del voluntariat, consideració cap al pròxim i tolerància per la diferència, respecte del costum i la tradició i un sa recel del poder i l’autoritat.”
Aquí ens hauria de preocupar aquesta deriva de privatitzar la sanitat pública que ja ha practicat la senyora de l’àtic amb jardí estroncat. Que el sistema sanitari de la Comunitat de Madrid es traspassi a la Quirón i d’altres empreses privades va contra direcció i albira un retorn als temps jamaicans de Sloane i el seu governador. Només qui pugui pagar sense qüestionar gaire o gens el preu que li diguin, quan li pot anar la vida, podrà afrontar despeses cada cop més elevades, perquè òbviament la medicina s’ha sofisticat i molts ja poden aspirar a arribar als 92 anys de Sloane, quan anys enrere passar dels 60 ja era una fita. I si tirem encara més enrere, alguns exemples demostraran com s’evoluciona positivament. Quan la gota i altres malalties varen acabar als 58 anys amb l’home més poderós i amb més possibilitats de cures mèdiques del món, Carles V, si el seu fill Felip II tenia mal de queixal, els metges dentistes, perquè en aquells temps feien de tot (com diu l’acudit, lumbàlgies, luxacions, luquesigui), tremolaven de por pel mal que li farien i les possibles represàlies. A més d’atiborrar-lo d’alcohol i herbes al·lucinògenes, abans devien anar amb tenalles a les presons a practicar arrancant de distintes maneres queixals sans per veure qui cridava menys. Un altre poderós, Lluís XIV, rei durant 72 anys, va fer escriure llibres i va provocar grans celebracions quan se li va poder curar una fístula anal. En aquells temps, reines i emperadrius morien dels parts o veien que molts dels nadons no agambaven malgrat els cuidadors i les dides. Avui dia tothom pot anar al dentista sense gens de por, fins i tot mentalitzat amb el que patia el pobre Felip II i altres poderosos. Una petita injecció amb una agulla tan fina que no la notes fa que l’extracció sigui en general una anècdota més.
Ara la introducció de la IA, tant en diagnòstics, com en avenços en nous fàrmacs o en universalitzar tractaments que funcionen, aportarà noves dosis de millores. S’haurà de veure si amb el sistema sanitari d’ampli abast com el nostre o personalitzat a qui ho pugui pagar, com el governador de Jamaica o com Isabel Díaz Ayuso pretén. Hi ha qui diu que abaratirà costos i qui opina que pujaran. Haurem d’estar a l’aguait.