Memòria
Ireneo Funes és el personatge del conte Funes, el memorioso (1942), de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges. El protagonista de la història va caure d’un cavall, i això li va provocar hipermnèsia, una capacitat excepcional per recordar qualsevol cosa –des de dades fins a emocions– amb un nivell de detall espectacular, sovint de manera inconscient i involuntària.
Qui pateix hipermnèsia té la capacitat de convertir qualsevol percepció o coneixement en una entitat única i inoblidable. En canvi, és incapaç de generalitzar i fer abstraccions. Per a qualsevol de nosaltres, viure consisteix, precisament, a crear-nos un món simplificat per poder-lo entendre. La memòria prodigiosa del jove Funes, que el torturava fins a l’autodestrucció, l’incapacitava per pensar, perquè pensar és oblidar diferències, generalitzar, abstraure i treure conclusions.
Tenim sort, la majoria, que el nostre cervell sigui selectiu i que de totes les experiències acabem recordant sobretot aquelles parts més positives. Ens va passar amb la pandèmia, i d’aquí a uns dies recordarem aquell dilluns fosc de l’apagada només com el dia que vam recuperar les espelmes i la ràdio amb piles. Oblidarem el neguit de no poder contactar amb els altres, el caos del trànsit sense semàfors, la por de no saber quant duraria i, fins i tot, les causes que ens van portar a una situació vergonyosa als ulls de la resta de països desenvolupats. O algú recorda –o sap, a hores d’ara– si allò de la covid va ser culpa d’un pangolí, d’un ratpenat o d’un incident en un laboratori?