Mentre que el 22% de la població catalana viu per sota del llindar de la pobresa i milions de persones pateixen gana al món, a Catalunya, segons dades de l’Agència Catalana del Consum, es llencen cada any més de 260.000 tones d’aliments sòlids que serien aprofitables i servirien per alimentar 500.000 persones

Sembla que, d’una vegada, el malbaratament alimentari comença a preocupar de veres. Les dades fan fremir. Mentre que el 22% de la població catalana viu per sota del llindar de la pobresa i milions de persones pateixen gana al món, a Catalunya, segons dades de l’Agència Catalana del Consum, es llencen cada any més de 260.000 tones d’aliments sòlids que serien aprofitables i servirien per alimentar 500.000 persones. Qui llença aquesta ingent quantitat de menjar? Si bé no és a menystenir la gran quantitat que en desaprofiten els bars, restaurants, comerços, els mateixos productors i, sobretot, la gran distribució, gairebé un 60% –més de 150.000 tones– del menjar es llença a les llars. S’estima en 81 quilos l’any el menjar que una família de dos adults i dos infants aboca a les escombraries. O sigui, tots nosaltres. El malbaratament de menjar a les societats desenvolupades com la nostra té, però, moltes facetes i conseqüències diverses. Perquè una cosa és el residu alimentari inevitable que són les restes no mengívoles d’allò que posem al plat i una altra de ben diferent són els aliments que rebutgem tot i ser aptes per al consum. Malbaratar un aliment és desaprofitar-lo malgrat el valor que manté com a recurs nutritiu per a les persones, funciona com una Malbaratar un aliment és desaprofitar-lo malgrat el valor que manté com a recurs nutritiu per a les persones, funciona com una cadena de la qual també cadascú de nosaltres n’és una baula cadena de la qual també cadascú de nosaltres n’és una baula. Comença al camp, on es rebutja la fruita i la verdura que pel seu aspecte o mida no serà comercialment apreciada; es reprodueix al mar, on s’hi aboquen cada dia milers de tones de peixos que pertanyen a espècies sense valor a les llotges; continua a les botigues i als supermercats, que generen quantitats enormes de residus alimentaris tant de producte fresc de cicle curt com de productes caducats retirats de les lleixes; segueix a bars i restaurants, on el rebuig d’aliments frescos juntament amb aquells que els clients deixen al plat van a les deixalles; i acaba a les llars, on s’acumulen la imprevisió a l’hora d’omplir la cistella al mercat, la mala gestió de la nevera i el rebost i, reblant el clau, la pèrdua de recursos per aprofitar les sobres. Un desgavell que afecta, en definitiva, la butxaca de cadascú, ja que quan desaprofitem menjar malgastem els nostres diners. En aquest sentit, més dades aclaparadores: els 35 quilos de menjar que de mitjana llencem a la brossa suposen uns 112 euros per persona a l’any. Més enllà del mal de consciència que fa pensar en tot aquest menjar que se’n va pel pedregar, hi ha la petjada que deixen al medi ambient les muntanyes de residus que generem i que, sense una gestió apropiada, provoquen conseqüències desastroses que salten a la vista. Per sort, sembla que van calant mesures com la recollida selectiva d’escombraries a escala municipal així com el mateix compostatge per a adob que cada vegada més gent practica de manera particular. Així mateix, anima veure com progressen iniciatives d’ètica social encaminades a l’aprofitament d’aliments. Per botó de mostra, a Catalunya, el projecte Espigoladors, una associació sense ànim de lucre que, d’una banda, recull fruites i verdures en bon estat per fer-les arribar a entitats socials pròximes a la zona de recollida, i de l’altra, en transforma una petita part en conserves i melmelades, que després comercialitza sota la marca Im-perfect. Un projecte que tanca el cercle treballant amb persones en risc d’exclusió social. A França, més de 5.000 associacions es dediquen a recollir menjar en bon estat per redistribuir. Al nord d’Anglaterra, la cerveseria Wold Top ha emprès una aventura que pot fet taca d’oli, aprofitant pa sec per llençar que substitueix la malta (un dels ingredients de la cervesa) a l’hora d’elaborar una cervesa anomenada Toast Ale, que ha tingut un gran èxit. Estem encara lluny d’un món sense malbaratament alimentari, però sempre encoratja conèixer persones que permetin somiar en un món millor.

Menjar que es llença