Amb diners la vida és més senzilla, reconeguem-ho. I si necessites pagar tot el que s’ha de pagar quan un fill estudia, per molt que vagi a l’escola pública, l’ajuda és bona

No sé si n’esteu assabentats o no però aquesta setmana acaba el termini de les beques per a estudiants de postobligatòria de l’Estat espanyol. És l’ajuda econòmica més important que pot rebre una família amb un fill que faci un cicle formatiu, un batxillerat o una carrera. N’hi ha de tres tipus: econòmica per renda familiar, econòmica per desplaçament i econòmica per excel·lència acadèmica. És a dir, totes tres beques suposen una ajuda econòmica però l’assumpte canvia. Ara, totes tres tenen el mateix llindar econòmic per dalt. O sigui, si una unitat familiar de X membres supera X diners, no té dret a beca. Al principi, jo que volia aconseguir la beca de l’excel·lència acadèmica per a la meva filla perquè és una crac i punto, em va saber greu que totes les ajudes tinguessin aquest llindar, però desprès, òbviament, ho trobes lògic. Amb diners la vida és més senzilla, reconeguem-ho. I si necessites pagar tot el que s’ha de pagar quan un fill estudia, per molt que vagi a l’escola pública, l’ajuda és bona. Si el pare dels meus fills i jo mateixa ens guanyem bé la vida, per als nostres fills és una mica més fàcil, la vida, dic. Almenys, en teòric i sense posar-nos profunds. Però en realitat no volia parlar d’això. Ni tampoc de llindars. Volia parlar de pasta, directament. I en concret de la que et poden arribar a donar si tens un fill o una filla que treu notes boníssimes. La beca que se’n diu, atenció, a l’excel·lència acadèmica. L’import que pots treure varia si la teva mitjana és un 8, un 8,5, un 9, un 9,5 o ets un alumne de 10. A més nota, més pasta. Bé. Premiant, realment, l’excel·lència. Va: arrisqueu-vos a dir una xifra. Què creieu que l’Estat dona a un estudiant que està entre el 9,5 i el 10 de mitjana del darrer curs? Au, va, què diríeu? Doncs crec que no ho endevinaríeu mai, com em va passar a mi, perquè és ridícul. Un estudiant amb una mitjana de 10 rebrà 145 euros anuals. Cent quaranta-cinc. Sí. Ho heu llegit bé. No 1.450, no: 145. Així es valora l’estudiant que, de totes les assignatures, té més d’un 9,5. Em sembla indignant. Si així premiem l’excel·lència acadèmica, quin valor l’hi estem donant? Efectivament: un valor ridícul. Una beca per distància entre la llar i el centre educatiu pot arribar a 1.000 euros. Sí. Mil. I la beca de suport econòmic general, a 2.000 euros. No diré cap frase massa polèmica, però la penso. No cal que encoratgeu els vostres fills a estudiar massa, si viviu una mica més lluny del seu institut us sortirà més rendible. Ho he dit. Perdoneu-me. Cent quaranta-cinc euros per treure 10 a tot em sembla una burla. No cregueu en la meritocràcia. No ho fa ningú.

Amb diners la vida és més senzilla, reconeguem-ho. I si necessites pagar tot el que s’ha de pagar quan un fill estudia, per molt que vagi a l’escola pública, l’ajuda és bona

Meritocràcia barata