Més que jugadors, persones
Fa anys que soc entrenador de futbol de canalla, que, de fet, ara ja no és tan canalla. I últimament, i de forma involuntària, part de la meva atenció es desvia a un detall que va més enllà de les qualitats tècniques o tàctiques que pot tenir un jugador.
Sí, parlo de la persona. Petites accions com que t’ajudin a recollir el material sense que els ho hagis de demanar o, si més no, insistir, t’encamina a conèixer com és i quins valors té.
Probablement, molts hagueu vist algun vídeo per xarxes socials de jugadors professionals tirant la roba de qualsevol manera a l’encarregat d’aquesta. Una conducta que mostra zero respecte i empatia ja no només cap a la seva feina, sinó també cap a la persona.
Entre tantes altres actituds, com la forma com se’t dirigeixen, no deixen de ser formes d’agraïment a l’esforç i temps que els dediques. I tot i que per descomptat l’educació rebuda des de casa en tindrà part de la culpa, el clima que tu creïs amb ells, també.
L’esport és una gran eina per aprendre a relacionar-se amb les persones. I en un “món” en què es prioritza la competició, el guanyar i el bé d’un mateix, penso que a vegades està bé parar-se a valorar petits detalls com aquest.