L’any 2020, la mitjana d’edat de les dones que van tenir el primer fill va ser a 31,4 anys, una edat dos anys més gran que la mitjana de la Unió Europea

Catalunya té un greu problema de natalitat. La tendència iniciada l’any 2009, després de l’esclat de la crisi immobiliària, d’una disminució progressiva del nombre de naixements s’ha vist accentuada amb la crisi sanitària. Al mes de desembre, quan es complien nou mesos de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, la caiguda de naixements va ser del 20%. L’indicador de fecunditat de les dones catalanes el 2020 és d’1,20 fills de mitjana per dona i això ens situa entre els més baixos de la Unió Europea, que l’any 2019 va registrar una fecunditat d’1,53 fills per dona. Mentre que a Catalunya la natalitat va disminuir en el conjunt de l’any un 5,9%, a Osona ho va fer un 7,5%; al Ripollès, un 8,2%, i al Moianès, un 3,4%. Cal que el govern es plantegi mesures per revertir aquesta situació que ve motivada per diversos factors, molts d’ells interrelacionats. El retard en l’emancipació dels joves, el problema de l’atur juvenil, la manca d’estabilitat laboral o els problemes d’accés a un habitatge contribueixen a endarrerir l’edat de maternitat. L’any 2020, la mitjana d’edat de les dones que van tenir el primer fill va ser a 31,4 anys, una edat dos anys més gran que la mitjana de la Unió Europea. En comparació amb la mitjana europea, les dones joves a Catalunya tenen molts menys fills. L’any 2011, en plena època de retallades, es va decidir eliminar les ajudes universals que atorgava el govern català a les famílies per tenir fills. També el 2010 es va posar fi al famós xec nadó, aquells 2.500 euros que durant tres anys va donar el govern Zapatero per cada fill nascut en aquest període. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, reconeixia aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que calen mesures estructurals i no ajuts puntuals com el del xec nadó que tenen un impacte mínim en una tendència que sembla que no tingui aturador. A la comarca d’Osona, la taxa bruta de natalitat (que és de 8 naixements per cada 1.000 habitants) es manté per sobre de la mitjana catalana (7,5), en part per la major fecunditat de les dones estrangeres: tenen més fills i els tenen en edats més joves. La meitat dels 430 nens i nenes nascuts a Vic l’any passat eren de mare estrangera, una xifra que a Manlleu arriba al 51,6% dels 182 nadons.