Metges
El de la salut és un tema delicat. La pandèmia ha demostrat que és un sector estratègic. Mal finançat, sovint. Per això moltes vegades és l’esforç extra dels professionals el que tapa forats. Serveix per passar el dia a dia. Però no n’hi ha prou. També s’ha de pensar en demà.
Que Vic tingui els estudis de Medicina converteix l’antic Hospital General en el nou Hospital Universitari. Això a la curta s’hauria de notar en positiu. En més facilitat per retenir professionals, més bon servei i més satisfacció dels usuaris. Aquest hauria de ser l’horitzó. Ara bé, el que expliquen les dades i el que diuen les percepcions sovint no avancen en paral·lel. Que el Consorci, l’ens rector de l’Hospital, hagi cobert les 17 places de residents per formar nous especialistes és bo.
L’atenció sanitària, encara que tingui diferents nivells, ha de ser integral. No és el mateix l’atenció hospitalària que la primària, però són diferents peces d’un mateix engranatge. I les dades de l’interès que desperta l’atenció primària són descoratjadores. Un exemple: només s’ha cobert una de les quinze places de residents de metge de família que Salut oferia a Osona.
Això vol dir, encara que es vulgui maquillar, que la comarca és poc atractiva, l’especialitat de metge de família no té prestigi i els salaris no són adequats. Aquest desprestigi cal abordar-lo de forma contundent, perquè el que es faci avui explicarà el que passi demà. I el que no es faci, també.
La medicina de família, la trinxera del sistema de salut, és clau. Cal prestigiar-la.