La C-37, connexió estratègica tant per Osona com per la Garrotxa, per sobre de tot ha de ser una carretera segura

La licitació de les obres per incorporar un tercer carril a la C-37 entre Manlleu i Torelló és una bona notícia. I esperada. En aquesta carretera, per on passen 15.000 vehicles diaris, hi han mort 11 persones des que es va inaugurar el 2009. Des d’aleshores els alcaldes de Manlleu i Torelló hi han reivindicat millores. Un any després que s’anunciessin, ara s’engega definitivament el procés administratiu per fer-les realitat. La previsió és que durant l’hivern comencin uns treballs que tenen un termini d’execució de 16 mesos. El projecte deixa de ser una promesa per convertir-se en una actuació concreta.

La principal virtut, a banda del tercer carril –no discorrerà sempre en el mateix sentit: en dos trams serà cap a Manlleu i en un, cap a Torelló–, és la construcció d’una mitjana de formigó que separarà els dos sentits de circulació. Aquesta barrera física evitarà el risc de xocs frontals, els accidents més letals a les carreteres. Aquest és l’aspecte clau. El tercer carril d’avançament millorarà la fluïdesa del trànsit, però si no anés acompanyat d’una separació efectiva entre sentits no es corregiria el principal factor de risc. Això es fa i, per tant, cal felicitar-se’n. L’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, continua demanant-ne el desdoblament. Seria una solució de màxims, però amb l’actuació projectada el salt endavant quant a seguretat, que era la principal preocupació, ja és més que notable. L’experiència avala aquesta aposta. Les grans reduccions de la sinistralitat a Catalunya no s’han produït perquè els vehicles disposessin d’un carril més, sinó perquè s’ha eliminat la possibilitat d’una col·lisió frontal. L’Eix Transversal o l’autovia de l’Ametlla en són exemples.

Pot ser que, amb els anys, el creixement del trànsit faci necessari plantejar un desdoblament complet de la C-37. Aquesta és una discussió a futur que haurà de basar-se en estudis tècnics i de mobilitat. Però ara el debat sobre el futur no podia retardar una actuació que resol una necessitat present. La C-37, connexió estratègica tant per Osona com per la Garrotxa, per sobre de tot ha de ser una carretera segura. El projecte, encara que no satisfaci totes les aspiracions, sí que incorpora la solució per evitar noves tragèdies. Davant d’això, no hi hauria d’haver debat possible.