No sempre veiem el racisme que ens envolta, ni tampoc la pobresa, o la discriminació de gènere... I així ens passen per alt realitats que tenim al costat mateix

Fa uns anys, l’Ajuntament de Londres va engegar una campanya per sensibilitzar els conductors de la ciutat sobre la importància de tenir presents els ciclistes per evitar accidents. Sota el lema “It’s easy to miss something you’re not looking for” (és fàcil que et passi per alt allò que no busques), van crear un divertit test d’atenció en el qual calia observar detingudament com dos equips de bàsquet feien diverses passades amb un parell de pilotes. Al final del test, es feia recompte de les passades. Però, per a sorpresa dels espectadors, també es demanava qui havia vist un ós fent moonwalk. A continuació, el vídeo es rebobina, el tornem a mirar amb atenció i, efectivament, per entremig dels jugadors de bàsquet es passeja un paio disfressat d’ós fent el famós pas de Michael Jackson; incomprensiblement, el primer cop ens havia passat per alt (si voleu veure’l, entreu a YouTube i escriviu “Awareness test”). Un divertit exemple que posa de manifest les limitacions de la nostra percepció i que, amb una bona dosi d’humor, va aconseguir que milions de persones es fessin conscients que per veure els ciclistes calia tenir-los presents: mirar-los. Aquesta és la mateixa idea que el diumenge 13 de maig expressava l’obra de teatre Mirades, dirigida per Montse Vilà i protagonitzada per l’alumnat i el professorat del Centre de Formació d’Adults Montseny de Vic. Una idea llargament treballada pels integrants del grup, que volien mostrar al públic una realitat que no sempre és visible: les actituds racistes que tots ells han patit i pateixen. Situacions més o menys subtils, amb més o menys intenció, però que acaben creant la sensació que hi ha ciutadans de primera i de segona: un assistent social que crida a una dona magrebina com si, a part de no entendre el català, fos sorda; un professor que descarta que segons quins alumnes puguin aportar res positiu a la classe; un noi negre a la cua de la discoteca, que avui tampoc podrà entrar, encara que estreni roba perquè la setmana passada li van dir que no anava prou ben vestit... Com en el cas dels ciclistes de Londres, no sempre veiem el racisme que ens envolta, ni tampoc la pobresa, o la discriminació de gènere, o el bullying... I així, a vegades, ens passen per alt realitats que tenim al costat mateix. El primer pas per veure-les és saber que existeixen i començar a mirar-les. Però a la representació que es va fer al Casino, la gent de l’escola d’adults no només ens va ajudar a identificar situacions de racisme. Hi vam poder veure altres coses que, a vegades, també ens passen desapercebudes: el compromís, l’empenta, les ganes, l’esforç, la gosadia, l’art... dels actors i actrius, homes i dones amb vides complexes, sovint molt dures, que volen fer sentir la seva veu i compartir el que són amb la societat que els acull. Quan sembla que el món va més malament que mai, obrir els ulls a realitats tan diverses i poder compartir l’energia d’espais de trobada com aquest ens permet mirar el futur d’una altra manera, amb més confiança. A Mirades els actors ens interpel·laven: “I tu, què veus?”. Jo us preguntaria: “I tu, què penses mirar a partir d’ara?”.

No sempre veiem el racisme que ens envolta, ni tampoc la pobresa, o la discriminació de gènere... I així ens passen per alt realitats que tenim al costat mateix

Mirar per veure