Ens hem capbussat en el món digital sense saber l’aigua que hi havia i molts sense saber nedar-hi

En un futur proper, de fet ja està passant ara, qui perdi el mòbil, tant si és extraviat com, fet més greu, si l’hi han robat, ja pot pensar que ha perdut mitja vida. Extraviat encara pot trobar una ànima caritativa que l’hi restitueixi directament o via policia, però en el cas del robatori ha de tenir clar que la seva capacitat per seguir vivint com abans s’ha esmunyit. Es pot trobar amb els comptes corrents a zero. Si tenia algunes accions o fons d’inversió, que també se’ls hi hagin venut. La capacitat d’alguns lladres per desxifrar les claus d’accés via intel·ligència artificial ja és considerable. Si l’hi roben en cap de setmana, tindrà més difícil aturar l’espoli, donant avisos amb un altre mòbil que algú l’hi faciliti. Pensem que mentre que el 2008, quan van començar els mòbils, hi havia 62 bancs i caixes a Espanya, ara ja només en són 9 grans grups, tots ells havent reduït les oficines. A Catalunya n’han tancat 8 de cada 10, i reduït 4 de cada 10 empleats. Per més inri, les que queden han implantat impunement, sense pensar en els clients captius, horaris restringits per fer operacions que abans es feien a tothora i les obligacions de passar-ho quasi tot pels mòbils o els caixers automàtics, aquells d’on trauran els malfactors els diners en efectiu del robatori si el saldo és petit. Si és gran, ja s’hauran transferit accions i diners a les Illes Verges o Bahames. El resultat final serà el mateix, quedaràs pelat. No hauràs tingut ni temps de connectar amb la veu enllaunada del contestador del banc i polsar uno, polsar cinco etcètera, i estaràs plomat. Avui dia, sols que et pispin la cartera amb el DNI ja té efectes perversos depenent de l’habilitat dels lladregots, o de si se’l venen a xarxes d’extorsions més sofisticades. Per Lloret i Blanes s’està donant el cas de ciutadans als quals darrerament arriben multes de trànsit, de moment això i prou, perquè circulen vehicles d’alta gamma legalment matriculats a la DGT amb el seu nom i DNI. Al principi no les pagaven, però ja han patit, després dels augments dels deutes reclamats pels recàrrecs, embargaments del compte. Sancions de la DGT, dels Mossos, policies locals i fins i tot de l’estranger, quasi totes per excés de velocitat. Per sort, de moment aquests vehicles no han tingut cap accident mortal, després els maldecaps es multiplicarien (malgrat que probablement els temps d’aclariment s’escurçarien). En aquest apartat a nivell de picaresca, hi ha un sistema menys sofisticat però que també comença a ser habitual. Qui vol fer robatoris, gamberrades o excessos de velocitat a la nit, localitza un cotxe similar al seu en marca i color, anota la matrícula i se les fa fer i les col·loca sobreposades en el seu, amb la qual cosa els maldecaps posteriors no seran per a ell, ans per al pobre propietari de la matrícula piratejada. La distinta efectivitat i rapidesa de les administracions també ajuda en el desori. Perquè el temps d’anar-ho a denunciar als Mossos, després al jutjat i esperar els mesos de la resolució –havent de demanar i aportar les proves del registre dels vehicles– xoca amb la impunitat en què encara es mouen aquests cotxes posats als noms falsejats, i sobretot patirà l’agreujat la rapidesa i efectivitat en què es tramiten les multes mercès als ordinadors (no us penseu que siguin les habilitats dels funcionaris), a emetre cartes certificades amb les sancions, després, quan l’import de la multa ja s’ha doblat (si es paga ràpid mereix un descompte murri), sumar-hi la reclamació amb els recàrrecs, que no són petits (20%), i quan finalment el cicle dels recàrrecs s’ha exhaurit, amb l’efectivitat legal per embargar els comptes dels pobres afectats, que algun d’ells ja hi ha passat. És a dir, si només amb un DNI robat o extraviat et pots trobar això, en el món digital on ens hem capbussat sense saber l’aigua que hi havia i molts sense saber nedar-hi, imagineu amb el mòbil robat, on hi heu de portar totes les vostres dades bancàries per operar-hi, les personals, localització del domicili, aviat la clau de la porta de casa, a més de l’aplicació que connectarà a distància la calefacció i la que us dirà què us queda i què falta a la nevera. Qui escriu no és partidari de tanta sofisticació digital. M’horroritza la frivolitat amb què es parla d’implementar el vot electrònic, sabent com de fàcil és de manipular, enfront la impossibilitat total en els recomptes de paperetes una a una davant d’interventors i apoderats i signant a mà les actes. També esgarrifa que es parli que no caldrà anar a cal notari per a les compravendes. Tot electrònic i avall que fa baixada. Tan cerimoniós que hauria de ser l’acte de comprar, hipoteca inclosa, el teu habitatge. Potser l’únic document notarial que faràs juntament amb el testament. El món digital ens ha portat evidents avantatges, però com en tot en la vida a l’altre platet de la balança hi ha els inconvenients, els greuges que dia a dia s’aniran sofisticant, mantenint-la equilibrada. Com més facilitats ens portarà la vida digital, majors possibilitats d’intrusions. En l’esport el dopatge va ex ante, per davant dels controls i reglamentacions que sempre són ex post. Només s’hi pot reaccionar, mai avançar-se a fets desconeguts. Talment com el sistema legal democràtic reacciona després d’un fet delictiu, mai abans. Que ho faci tan tard i escadusserament és un altre, però això és el que tenim i tindrem en el món digital. En el món digital on ens hem capbussat sense saber l’aigua que hi havia i sense saber nedar-hi, imagineu el mòbil robat, on hi heu d’operar amb dades bancàries, aviat la clau de casa, l’aplicació que encendrà la calefacció i la que dirà què queda i què falta a la nevera.

Ens hem capbussat en el món digital sense saber l’aigua que hi havia i molts sense saber nedar-hi

Mòbil robat. Suïcidi?