“Moltes vegades l’únic que hi guanyes són disgustos i emprenyades”

Sí, soc culer, molt culer. Però no soc soci del Barça. De l’únic club esportiu que soc soci és del CA Balenyà, l’equip de futbol del meu poble, els Hostalets. Vaig ser-ne directiu i delegat quan era força més jove i sé el que suposa fer qualsevol feina en qualsevol club amateur. Això m’ha vingut al cap perquè Josep Ferrer, el president de l’Atlètic Balenyà, ha plegat. Segueix com a vocal de la directiva però ara el president passa a ser Toni Albacete.

Menys feina i menys responsabilitat. Ho entenc perfectament. I segur que ho entén qualsevol que estigui o hagi estat en qualsevol club o entitat ja sigui esportiu, cultural o del tipus que sigui. Em centro en el món esportiu perquè és el que conec més. Treballar en un club esportiu amateur és molt sacrificat. És molta feina, poc valorada i gens pagada. Habitualment les persones que treballen en aquest àmbit amateur és gent que ho fa els vespres i els caps de setmana. Sí, aquells moments que s’haurien de dedicar a la família o a l’esbarjo es dediquen a treballar pels demés. I sí, de tant en tant t’emportes alguna alegria, però també moltes vegades l’únic que hi guanyes són disgustos, emprenyades i crítiques dels demés.

Per això vull que aquest article sigui un petit homenatge a tots els Joseps Ferrer i Tonis Albacete d’Osona i el Ripollès, un homenatge a tota aquesta gent altruista amb vocació per servir els demés. (I no, no m’oblido dels voluntaris que treballen en altres sectors, com els sanitaris, de seguretat, etc.)