Món de Yupi
Hi ha una frase lapidària del periodisme que diu Good news, no news, o sigui que les bones notícies no són notícia. Sembla que aquest vell principi de les redaccions dels diaris d’abans està més qüestionat que mai. La concatenació de males notícies des de la pandèmia, a la qual s’hi ha de sumar una guerra i una inflació que ha deixat l’economia de moltes famílies al límit, ha fet trontollar aquesta creença periodística que només les males notícies són notícia. De fet, s’ha detectat una tendència creixent de persones que afirmen que no llegeixen o miren les notícies perquè només parlen de desgràcies: l’espai que ocupava la covid el van omplir les imatges d’Ucraïna i ara un terratrèmol devastador.
El fenomen no és nou, el 1993 es va crear a Londres Positive.News, un magazín que no només se centra en les notícies positives sinó que ho fa amb un enfocament que amb els anys ha evolucionat cap a un periodisme anomenat de solucions o constructiu. Un exemple, mentre que uns es dediquen a alertar dels riscos que pot suposar per a les nostres vides la irrupció de la intel·ligència artificial, el periodisme constructiu se centra a buscar com evitar-ho. “És hora de ser més humans”, titulava l’article de Positive.News.
L’escriptor Quim Monzó advertia del perill que les noves generacions visquin en un món de Yupi, dins una bombolla només de notícies positives amanides amb vídeos de TikTok, perquè el dia que s’entrebanquin i topin amb la realitat, llavors sí que la trompada pot ser èpica.