A Correcuita

Dissabte, 2. Per una d’aquelles coincidències de l’agenda periodística del cap de setmana, enllaço a Manlleu dos actes ben diversos. Primer, el concert de l’Orfeó Català a l’església de Santa Maria, amb colofó de la Coral Regina, que tot just l’endemà cantarà al Palau de la Música Catalana. Manlleu té un calendari regular de concerts tot l’any gràcies a una entitat, Amics de la Música, que s’espavila per trobar suport econòmic i confegir una programació atractiva. Hi ha un altre cas proper, el de Joventuts Musicals de Moià. Tots dos amb dones al capdavant, Montse Pladelasala i Nona Arola. Tots dos molt atents a proporcionar escenaris i públic a músics de les generacions que van pujant. Si a l’estiu proliferen els festivals de música amb molta presència de la clàssica, durant la resta de l’any aquesta semblaria desapareguda (amb l’excepció de la gran oferta de L’Atlàntida) si no fos per iniciatives com les de Manlleu i Moià. A l’acabar el concert, faig cap al Mercat Municipal, on se celebra el cap d’any amazic. Ambient festiu i reivindicatiu de la identitat d’un poble que tenim entre nosaltres i del qual coneixem encara, malauradament, poc. Llengua viva però marginada pels estats, manca de reconeixement polític de la seva identitat... Ens sona, això, oi? Entitats com Amic Amazigh o Jameiat Essalam fan una feina de formiga, sembren llavor: al sopar hi ha gent d’origen amazic i d’altres que no ho són però amb ganes de compartir. Omplen la sala, però encara trobo que som pocs en aquesta mena d’actes. Em sembla que soc l’única persona que ha repetit en els dos esdeveniments d’aquesta tarda a Manlleu, que semblen haver-se produït en dos mons paral·lels, separats només per 500 metres. De tots dos, segur, n’he sortit millor que com hi havia entrat. Dilluns, 4. Edicions de 1984 presenta a Barcelona la novel·la de Ramon Mas. En prepara una altra d’autor osonenc, de Jordi Lara. Coincidències, o no. Josep Cots és un dels editors d’aquest país que mereixen realment aquest nom, i no publica perquè sí.

A Correcuita

Móns paral·lels, talent osonenc