Muts
Els periodistes diuen que som la suma de tot el que no arribem a ser. És una mica així. Parlem de política sense ser polítics, sabem de dret sense ser advocats o escrivim de salut sense ser metges. Precisament dels serveis de salut, un dels pilars de l’estat del benestar més esquerdats per les tisorades, n’hauríem de parlar més sovint. I no només els periodistes, sinó també els metges i els polítics.
És sorprenent, i trist, que un mes després d’haver-se anunciat que l’Hospital de Campdevànol deixaria de derivar els pacients del Ripollès a l’Hospital de Vic per enviar-los als hospitals d’Olot i Girona no hi hagi hagut ningú a Osona que s’hagi atrevit a aixecar la veu. O, directament, a fer un cop de puny a sobre la taula.
Aquesta notícia, bastida interessadament com una simple reordenació dels fluxos de pacients per part del CatSalut, en realitat té corrent de fons: el canvi d’hospital de referència no només dificulta els desplaçaments dels veïns del Ripollès, com s’han encarregat de denunciar aquesta setmana alcaldes i regidors en una compareixença conjunta al Consell Comarcal, sinó que sobretot deixa en mal lloc l’Hospital de Vic. La reacció de la direcció del Consorci Hospitalari a la notícia d’EL 9 NOU va ser la de treure-hi ferro i ventilar-ho amb un argument que, resumit, venia a dir: no afectarà significativament perquè els pacients del Ripollès només representen entre l’1,5% i el 2% de l’activitat i, si ara deixen de ser atesos a Vic, se’n podran atendre més d’Osona i, per tant, es reduiran les llistes d’espera. Venut així, a un gairebé li venen ganes d’aplaudir. Però l’argument, encara que pugui ser cert a curt termini, obvia un horitzó futur: disposar de més massa crítica és una dada objectiva per reclamar amb fonament un millor finançament.
És cert que el CatSalut finança el Consorci Hospitalari de Vic pel volum d’activitat i que, si l’activitat no disminueix, el finançament no se n’hauria de ressentir. Però també ho és que l’Hospital de Vic, amb el flamant segell d’universitari, hauria de treballar per fer-se gran i no pas per evitar fer-se petit. Perdre una posició territorial de referència no pot ser motiu d’orgull si el que es vol és prestar més, i sobretot millors, serveis. Ja és curiós que amb l’afició de molts ajuntaments a aprovar mocions vàries i a convocar rodes de premsa diverses ningú hagi tret punta d’aquest tema. Deu haver-hi altres prioritats.
Però, mentrestant, Osona, que ja va veure com Manresa li passava la mà per la cara a l’hora de tenir un paper capital a la Catalunya Central, ara assisteix, impassible, a la desviació dels veïns del Ripollès cap a l’hospital de la Garrotxa, una decisió que des de l’òptica osonenca avui es pot vendre com a intranscendent però que demà potser es jutjarà negligent. No cal dir que, com amb tot, sempre s’hi pot donar més o menys importància. En aquest tema ningú n’hi ha donat cap, d’importància. Si no, segur que almenys s’haurien molestat a rellegir el decret de creació del Consorci Hospitalari i d’aprovació dels estatuts que, l’any 1986, ja deia, textualment, que l’Hospital de Vic prestaria atenció sanitària a una àrea d’influència constituïda per la comarca d’Osona i la del Ripollès. Ja no és així. I aquí, tots muts.