L’alumna m’envia un poema de set pàgines en un registre elevat, jo em quedo amb un peu enlaire, bocabadada pel que ha creat

L’alumna imaginava un món dins un caragol de mar, quan va decidir escriure una història en vers d’una goja en el seu despertar. Il·luminada per la seva gesta, m’assegura abans de marxar, que rebré el text acabat el mateix diumenge al vespre. Però quan l’alumna m’envia un poema de set pàgines en un registre elevat, jo em quedo amb un peu enlaire, bocabadada pel que ha creat. D’una nit de Sant Joan, parla el poema. Del naixement i bateig del nostre Tordera. I cada vers que llegeixo de les estrofes que ha teixit em fa sentir més petita, com un infant avergonyit. Perquè la seva sensibilitat poètica m’ha fet qüestionar: qui és l’alumna i qui és la mestra en aquest llarg caminar? Perquè si l’alumna sap més que la docent, què li ensenyarà aquesta quan arribi el moment? Perquè si l’alumna demana l’opinió de la docent, què li dirà aquesta més enllà de l’evident? Copsada per la descoberta d’aquesta jove poeta, busco una companya del departament; necessito compartir el meu pensament. “L’alumna ha escrit un poema en prosa sobre una goja”, crido des de la porta. “L’alumna té un do, una virtut o què sé jo”, explico gairebé absorta. Éssers del Montseny, l’ha titulat. “Què en penses?”, pregunto al seu costat. “Potser és un plagi”, es limita a dir. “Potser no ho ha escrit ella”, deu voler advertir. I neix el dubte de la mentida: ha escrit ella aquesta poesia? Algunes perden una bona estona a buscar plagis d’altres autores. Jo no espero la seva resposta, ja sé que n’és l’autora i que aquesta obra n’és només una mostra. Sendo criado pela PG Soft, o Fortune Tiger, também conhecido como jogo do tigre, é o slot do momento.Entre todos os slots https://fortunetiger-jogo.com/ de cassino que vemos nos dias atuais, não há dúvidas de que a Fortune Tiger é uma das que mais estão chamando atenção. Mas, você sabe como ela funciona? Onde jogar? L’alumna nerviosa em busca al final del segon pati i em pregunta un xic ansiosa si el poema ha estat del meu gaudi. Jo la miro amb admiració; no tinc paraules per expressar tal emoció. “El teu poema m’ha encantat”, li responc amb posat de professorat. Però ella somriu, sense ser conscient –n’estic convençuda– de com escriu. Perquè amb una sensibilitat que no correspon a la seva jove edat, ha aconseguit traslladar-me a un món de fades i centaures que dansen al ritme d’una dolça melodia acompanyant cada estrofa de la seva poesia. I que baixi Llull a corregir-me si no hi està d’acord o té res a dir-me. Perquè mentre les seves companyes juguen a cuit i amagar, ella ha despertat l’enuig i l’enveja de la guineu, de Na Renard.