El futur? Ha estat a les mans dels que ens han precedit, però també està a les nostres, avu

Què vol dir ser nació? Quan parlem de nació, podem parlar d’elements objectius i subjectius. La objectivitat de la nació, serien aquelles accions passades de les persones d’un territori, que s’han anat solidificant com a projecte polític comú. Parlem de fets com la llengua, la història compartida, les relacions econòmiques o les relacions polítiques entre les persones. La subjectivitat de la nació, són aquelles opinions, accions o decisions actuals de les persones d’aquest mateix territori, en relació amb aquests fets passats. Fixem-nos doncs, que aquests dos elements formen un tot continu en què no se sap si és abans l’ou o la gallina, però sense el qual la nació no pot existir. Exemplifiquem-ho amb el cas català. Un primer fet objectiu és la història compartida. És a dir, tots aquells fets passats que vinculen la població de forma similar, siguin sistemes polítics (per exemple, la corona catalanoaragonesa) revolucions o guerres (Bullangues, guerra de successió, etc.) i una llarga llista. Un altre element objectiu molt important és el fet que avui, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, és parla una llengua que anomenem català. Un altre element d’existència objectiva de la nació, són les relacions socials establertes entre la gent d’aquests territoris. Persones de l’Ebre que van a treballar a Castelló, joves de Mallorca que estudien a Barcelona, o escriptors que s’han organitzat per a celebrar jocs florals en diferents punts del territori. Però potser, l’element objectiu que més uneix les persones d’un territori amb característiques socials i culturals similars, és allò que nega la seva existència comuna. En el cas català, podem parlar de discriminació per parlar en català, però també d’una sistemàtica falta d’infraestructures socials i econòmiques, entre d’altres, etc., en tots els territoris, entre moltes altres qüestions. Amb tot, tots aquests elements objectius ho són, perquè sigui quina sigui la opinió de les persones d’aquests territoris, aquests fets existeixen i uneixen aquesta gent per bé o per mal. Sobre la subjectivitat de la nació, podem fer esment en primer lloc, a la possibilitat que la gent d’aquests territoris, reconeguin compartir una historia comuna. Un segon exemple de subjectivitat nacional important és que les persones d’aquests territoris afirmin que parlen la mateixa llengua i que tenen una cultura similar. Fixem-nos, que una cosa és que la llengua es parli (fet objectiu), i una altra, que les persones d’aquests territoris reconeguin com a pròpia el que parlen altres persones del territori. Podríem fer esment a altres importants elements subjectius, com per exemple, la possibilitat que treballadors de tots els territoris, reconeguin la necessitat d’unir esforços per fer front a interessos comuns. Però potser hi ha un element subjectiu que uneix tots els altres, aquest és la voluntat d’existència política col·lectiva de les persones, fruit del reconeixement que la seva existència actual, es veu amenaçada (llengua, cultura, interessos polítics...). Seria potser el que podríem anomenar la subjectivitat de voler ser nació política independent. Sigui com sigui, per l’existència de tota nació, és imprescindible la confluència coherent d’elements objectius i subjectius. Els fets objectius ho són perquè independentment del que pensem sobre aquests, existeixen fins a dia d’avui, fruit de decisions, no decisions, guerres o revolucions dels que ens han precedit. Ara bé, aquests fets objectius estan sempre en relació amb l’opinió i la voluntat de la gent d’aquests territoris en el moment present. Depenent de com vulguem que sigui el futur col·lectiu, els fets objectius d’avui, podran ser diferents demà. Què és doncs la nació? Potser la confluència entre els fets passats ocorreguts en aquests territoris (que ha portat a cert nivell d’existència objectiva col·lectiva) i la voluntat de la gent del mateix territori avui, per ser (o no ser) col·lectivament. El futur? Ha estat a les mans dels que ens han precedit, però també està a les nostres, avui.

El futur? Ha estat a les mans dels que ens han precedit, però també està a les nostres, avu

Nació objectiva i nació subjectiva