Hi ha una mala tendència en nom d’una repressiva correcció política a arrencar, com una mala herba, tot el que tingui gust i olor de Nadal

Encara que els de la generació Z, també dits centennials, els nascuts entre 1990 i 2011, no puguin concebre una seva prehistòria sense cap aparell digital, ni per descomptat sense televisió, nosaltres, els de la generació X, nascuts als anys 60 i 70 del segle passat, sí que som fills d’una època en què, almenys a Roda de Ter, no hi havia gaire fluïdesa en la recepció de ràdios i, en tot cas, s’agafaven les de més a prop geogràficament o les més generalistes, tampoc tantes, una o dues, i la televisió era, a l’inici, en blanc i negre, amb un sol canal (VHF) i si tenies la sort de canviar l’antena i en podies rebre dos (VHF i UHF) ja et semblava qui sap què. Això sí, per canviar d’un canal a l’altre s’havia de fer físicament alçant-se del seient i desendollar i endollar la connexió. Crec que a casa els dos canals van ser una realitat l’any 1978; no és que sigui una ment brillant en dates, ho recordo perquè vaig poder veure el Mundial del futbol d’Argentina. I quan va venir la televisió en color ja va ser un festival, gentilesa de la meva àvia materna quan va cobrar per primer cop la pensió de viduïtat cinquanta anys després que en la Guerra Civil perdés el seu marit (el meu avi). Aquest règim restringit d’oci amb poc marge per a la diversitat suposo que ens va marcar, alguns més que a d’altres, sobre determinats gustos televisius. Hi ha qui encara enyora veure pel·lícules de romans i d’episodis bíblics, macroproduccions nord-americanes, durant la Setmana Santa, i sembla que si no en fan li falta alguna cosa. A mi segurament em passa per aquesta època nadalenca quan, sempre que puc, trio veure una pel·lícula sobre Nadal i Santa Claus (els americans en saben, d’explotar el producte). Una persona que em coneix molt la setmana passada em va dir que les plataformes televisives ja havien carregat les pel·lícules d’aquesta temàtica. M’ho apunto, doncs. Encara que n’hi ha que les fan un any i un altre sense pensar que els televidents tenim memòria! De tradicions nadalenques n’hi ha moltes i de tot tipus. Per començar, els anuncis a les cadenes de televisió de joguines, perfums i caves, que no faltin! Hi ha un meu amic que la nit de Nadal es llegeix de dalt a baix El poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, però el llegeix a consciència, mastegant els versos i buscant-hi, un cop més, el missatge. Hi ha molta gent també que sacrifica les nits de tardor per assajar uns Pastorets per representar-los per Nadal, Sant Esteve i alguna altra data propera. Moltes llars guarneixen l’arbre amb llums i colors i n’hi ha que encara conserven la tradició de fer el pessebre. Estic d’acord amb Maria Rodríguez en el seu escrit de dissabte passat en aquell diari que té nom de complement circumstancial de temps immediat quan diu que hi ha una mala tendència a fer cas a una “invasiva i repressiva correcció política, que amb l’ajut d’alguns servidors públics (...) està arrencant, com una mala herba, tot el que encara tenia gust i olor de Nadal, començant per aquesta mateixa paraula”. Agradi o no, és evident que per Nadal es commemora el naixement de Jesús de Natzaret. Tota la resta són afegitons de la societat a la que cadascú li toca viure. No és de rebut omplir-se la boca de Nadal sense tenir-ho en compte. Perquè si eliminem qualsevol referència a aquest diví naixement traiem l’essencial d’aquesta tradició i estarem celebrant una altra cosa. Llàstima que moltes persones humanes no aturen les seves atrocitats envers els seus germans d’espècie i segueixen mostrant el pitjor que porten a dins seu. Ja podem anar cantant nadales, fer recaptes solidaris i discursos aparentment amables i amb missatges de pau i amor, si no fem res o ens posem de perfil davant les guerres on moren persones, de qualsevol edat i de qualsevol sexe. Tant de bo es complís el que de petits posàvem a les felicitacions nadalenques: si Nadal és amor i alegria, que sigui Nadal cada dia!

Hi ha una mala tendència en nom d’una repressiva correcció política a arrencar, com una mala herba, tot el que tingui gust i olor de Nadal

Nadal, abans i ara