| 16:33
Opinió

Hi ha noms persona ben eloqüents, com “la Xerraire”, de ben escaients, com “Mossèn Escopeta” (un capellà caçador) o “en Zidro de les Truges”, “en Ramonet del Safareig”, “la Sacaire”, “el Manco”, “en Ramon Arrissat”, i de ben representatius o il·lustratius, com “en Pere de la Pipa”

Natura capriciosa

Va ser un voler de Déu que els homes donessin el nom apropiat als mateixos homes, als animals i a les coses. Era així com s’iniciava l’aventura del coneixement: les coses (minerals, vegetals o animals) i les persones són conegudes gràcies al nom que porten, per tal com és a través d’ell que són designades. Normalment els vegetals i els minerals solen ésser assenyalats amb un nom únic (un roure, una acàcia, un lledoner; la pirita, el quars, la galena), mentre que alguns dels animals,…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't