Necessitem un projecte de ciutat
Primerament, si m’ho permeten, una mica d’informació de servei. Al consistori de l’Ajuntament de Vic hi ha 21 regidors. En aquest mandat, els 11 regidors de JxC formen el govern de la ciutat, i la resta, d’ERC, Capgirem i PSC, l’oposició. Els de govern tenen assignacions salarials públiques pel seu càrrec i les diferents responsabilitats; la resta, no. Però tots tenim la responsabilitat de decidir amb el nostre vot si les propostes presentades al consistori tiren endavant o no. Les propostes als plens es presenten en forma de punts ordinaris o de mocions, habitualment formulades per govern i oposició respectivament. La moció és l’eina que l’oposició té per forçar el debat i la votació al ple d’una proposta determinada. Els regidors parlem sovint de “fer mocions” mentre que la ciutadania (en general) desconeix què és això.
Segur que vostès pensen que la feina d’un regidor hauria de ser debatre i consensuar projectes que es duran a terme a la ciutat. La realitat és que això no passa tan sovint: la dinàmica és molt favorable a qui ostenta el govern, de qui depèn el grau de debat i consens que es dugui a terme tant al ple com prèviament. De fet, la setmana prèvia a cada ple se celebren unes comissions temàtiques on els regidors de govern enuncien i expliquen els punts del ple. Aquestes comissions s’anomenen “informatives”, no pas “de debat” o “de reflexió”, per exemple. El protocol està preparat des de la perspectiva de qui exerceix el govern i té la potencialitat de dirigir i executar les propostes. Bé, ara ja saben més detalls, espero que això els ajudi a valorar si volen esdevenir regidors.
Ara, una mica de vivències pròpies. Vol dir tot això que no hi ha diàleg entre govern i oposició? Depèn en gran part del tarannà de les persones, i també del context. Durant aquests anys al consistori hem conegut regidors de tot tipus: des dels qui et conviden a debatre i arribar a un consens abans de portar el punt al ple fins als que no tenen cap voluntat d’escoltar-te, passant pels qui almenys et demanen opinió. N’hi ha que et conviden als actes públics de presentació perquè volen compartir-ho amb tu, n’hi ha que no ho veuen mai convenient. En fi, les persones i el context.
El context actual a Vic és el d’una majoria absoluta. La nit del 26 de maig de 2019 en què es va confirmar aquesta majoria absoluta, els assistents a la seu de JxC expliquen els crits d’eufòria manifestant que “ara sí que farem el que voldrem”. És normal, qui no ho estaria, d’eufòric? Els regidors de govern no s’han deixat endur per l’eufòria i durant el que portem de mandat es mostren oberts a escoltar l’oposició, és d’agrair. L’oposició que fa, evidentment, d’oposició però que s’ha mostrat sempre col·laboradora quan ha calgut. I ha calgut molt a l’hora d’afrontar la pandèmia i la crisi que se’n deriva. El grup municipal d’ERC va tancar files amb el govern donant suport continu a totes les decisions que es van prendre i aportant en gran mesura idees i treball, igual que la resta d’oposició. Amb la mateixa intenció constructiva, vam donar suport als últims pressupostos municipals, que incloïen propostes que el nostre grup municipal havia treballat prèviament amb els veïns i veïnes de la ciutat, com la millora del carrer Botànic Micó.
I anem acabant. El govern central ha autoritzat els ajuntaments a destinar els romanents de tresoreria per pal·liar els efectes de la pandèmia. Al ple de dilluns passat, l’equip de govern presentava el desglossament dels 4,5 milions d’euros que s’hi destinen. Tots els grups de l’oposició van votar en contra d’aquest desglossament. ERC Vic havia presentat propostes en dues línies: ajuts econòmics directes a damnificats pels confinaments, i projectes de futur de caire social i de promoció turística de la ciutat. Se’ns va escoltar, però no es va atendre cap projecte. No passa res, tenim visions diferents i no sempre coincidim, i el govern té la força suficient per no haver de consensuar si no ho vol. A banda dels ajuts, pensem que era el moment d’apostar per la projecció de la ciutat al futur des de la solució a la desigualtat que la crisi accentua. Ens fa la sensació que el govern utilitza els romanents com a pedaços aquí i allà, sense una estratègia clara de ciutat ni amb l’objectiu pel qual aquests s’han alliberat ara. Ho vam explicar al ple: els romanents són els estalvis que l’Ajuntament ha acumulat durant molts anys provinents de les contribucions dels ciutadans. Quan a qualsevol llar s’han d’utilitzar els estalvis de molts anys per fer front a l’hivern i al fred, no es pinten les humitats, ni es canvien els sòcols ni es compren mobles nous: es fa la teulada nova, es canvia la calefacció i els tancaments. Això hauríem d’estar fent, i amb tota la il·lusió.